DUES MIRADES 
Com afirma l'amic Fonalleras, és difícil preveure què passarà l'endemà del 27-S. La discussió sobre la suma d'escons o de vots és determinant, especialment per mantenir una mínima decència democràtica. Però, més enllà dels comptes, si els resultats que apunta l'enquesta del PERIÓDICO es confirmen a les urnes i, després d'anys de proselitisme sobiranista, la suma de Junts pel Sí i la CUP queda per sota de la suma de CiU, ERC i la CUP el 2012, serà que el múscul independentista no és tan robust com les aparences pretenen. ¿Amb quina força s'enfrontaria a un Estat i a una Europa amb aversió a afegir més turbulències a les que ja suporta? És fàcil imaginar que en aquest escenari el full de ruta es convertirà en un laberint i la tensió entre Catalunya i la resta d'Espanya creixerà, així com el recurs a la crispació per augmentar la base d'adeptes a la causa independentista. ¿Hi haurà algú a l'altre costat amb un discurs alternatiu i atractiu, que fugi de la simplicitat, les amenaces i la propaganda maniquea? És evident que el mur del Partit Popular no captivarà a ningú. Podem parla d'Estat plurinacional, però no concreta, i el federalisme del PSOE sembla encotillat per les seves pròpies servituds territorials. Es necessita valentia, generositat, concreció, informació i pedagogia: sentit d'Estat. Els ciutadans tenim dret a saber i el deure de no acontentar-nos amb meres consignes |
|
|