POLÍTICA
MADRID / BARCELONA - 8 octubre 2016 2.00 h

Més llenya contra el referèndum

 La vicepresidenta Sáenz amenaça el Parlament i el govern que la justícia actuarà tal com ho ha fet amb Forcadell i Mas

 Munté recorda que “no ens fa por”

 C'S, el PSC i el PP carreguen contra la consulta

M. OLIVA / G. ARTIGAS - MADRID / BARCELONA
El govern aprova desplegar 14 oficines més de la hisenda pròpia

Nou xoc a la vista. La Moncloa ja ha activat la maquinària per portar davant del Tribunal Constitucional l'acord del Parlament per impulsar un referèndum com a molt tard el setembre del 2017, amb o sense acord amb l'Estat. L'endemà mateix que Junts pel Sí i la CUP aprovessin la resolució, l'executiu de Mariano Rajoy anunciava que l'Advocacia de l'Estat ho està analitzant tot per preparar el recurs. Però, sobretot, alertava els seus promotors que el resultat que els espera és el mateix que va tenir el 9-N i que va acabar amb la cúpula del govern de la Generalitat davant els tribunals o amb el setge de la fiscalia sobre la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. La vicepresidenta del govern espanyol en funcions, Soraya Sáenz de Santamaría, es va mostrar taxativa: “L'estat de dret es mantindrà ferm”, mentre avisava que repetir els “errors” del president Mas només els portarà a la “melancolia”.

La tesi de l'executiu popular és que qualsevol intent d'avançar en el procés està condemnat al fracàs perquè ni l'Estat afluixarà ni el TC canviarà el seu parer. El full de ruta ha estat “deslegitimat” en diverses ocasions, reblava. S'avisava el president Carles Puigdemont que faci el que faci toparà amb un mur i que l'únic que acabarà passant és que el desencís s'instal·li dins l'àmbit independentista. En tot cas, aquesta darrera iniciativa d'impulsar el referèndum l'atribuïa a la necessitat de Puigdemont de superar la moció de confiança, mentre l'acusava de desentendre's dels “problemes reals”.

Aquestes advertències es produeixen l'endemà de l'ofensiva judicial del TC i del Tribunal Suprem que ha deixat Forcadell en mans de la fiscalia i a Francesc Homs més a prop de ser jutjat pel 9-N, uns fets que ahir recordava Sáenz de Santamaría.

Mandat democràtic

La consellera de Presidència i portaveu del govern, Neus Munté, va replicar que no acceptaran “amenaces” i va recordar que estan complint “els mandats democràtics del Parlament” en promoure la celebració d'un referèndum. “El que no acceptarem de cap manera són amenaces, ni ens fa por cap dels artefactes ni estratègies de l'Estat per posar límit a la sobirania”, va assegurar ahir mateix al costat del conseller de Salut, Toni Comín, amb qui va participar en un acte sobre salut mental a Barcelona i a qui va afegir a la seva reivindicació: “Tant Comín com jo vam votar sabent perfectament el que fèiem i amb coneixement de causa.”

També es va expressar el predecessor de Munté com a portaveu i ara diputat del PDC al Congrés, Francesc Homs, que va publicar a Twitter que “els ministres franquistes feien les mateixes amenaces”, en referència a les paraules de Santamaría.

Qui va reiterar la seva posició en contra del referèndum van ser els líders de C's, PSC i PP a Catalunya. Inés Arrimadas (C's) considera que la petició de la cambra catalana “és tornar a l'any 2012, quan Mas demanava un referèndum acordat”. “No podem perdre més temps i diners en el referèndum i obrint ambaixades mentre tenim cues a urgències i llistes d'espera”, va comparar, i va aprofitar per explicar perquè els 25 diputats taronges van aixecar les mans com si els atraquessin quan al Parlament es votava el referèndum. Segons Arrimadas, volien posar de manifest que C's no és al Parlament “per saltar-se la legalitat”, com creu que va passar en el debat de política general.

El líder socialista, per la seva banda, creu “evident” que el TC anul·larà les resolucions aprovades i va alertar, en una entrevista a l'ACN, que si no s'aconsegueix un referèndum acordat amb l'Estat, fer-ne un d'alternatiu “no tindrà els efectes que en teoria es busquen”. “Em sembla que determinats plantejaments estan condemnats al fracàs”, va afegir-hi, i va demanar a les dues parts, govern i Estat,­ que dialoguin. “Davant d'un xoc de trens com al que ens condemnen el PP i els independentistes, el PSC no vol anar a cap de les dues locomotores”, va dir.

Tot això passava mentre el govern feia públic el desplegament de 14 noves oficines de l'Agència Tributària de Catalunya. Segons recull elDiari Oficial de la Generalitat (DOGC), s'està buscant on ubicar les oficines que s'obriran a Figueres, Granollers, la Bisbal d'Empordà, la Seu d'Urgell, Manresa, Mataró, Reus, Sabadell, Santa Coloma de Farners, Sant Feliu de Llobregat, Terrassa, Tortosa, Vic i Vilafranca del Penedès, que s'afegiran a les ja presents a Barcelona, Lleida, Girona i Tarragona.

Seguir entossudits amb el referèndum només els conduirà és a la melancolia
Soraya S. de Santamaría
VICEP. DEL GOVERN ESPANYOL
No acceptarem de cap manera amenaces ni ens fan por les estratègies de l'Estat
Neus Munté
PORTAVEU DEL GOVERN
Els ministres franquistes feien les mateixes amenaces
Francesc Homs
DIPUTAT DEL PDC AL CONGRÉS

Un ex del Suprem, amb la consulta

L'exmagistrat emèrit del Tribunal Suprem José Antonio Martín va demanar ahir “no criminalitzar” la celebració d'un referèndum com el que té intenció de celebrar la Generalitat. Martín, que també va ser fiscal del TS, va assegurar que no tindria “cap obstacle perquè se celebrés” la consulta sempre que no tingués “vies de fet”. En aquest sentit, va recordar que el procés participatiu del 9-N “no va produir cap efecte” a la pràctica i que, simplement, va permetre esgotar una “manifestació de voluntat”. “Tota qüestió que passi per un Parlament, que té la legitimitat de la sobirania popular, és un conflicte polític que no pot ser criminalitzat; s'han de buscar altres sortides”, va dir. Martín va alertar des de Còrdova, on va oferir una conferència, que “està en perill la divisió de poders” a l'Estat, ja que no es pot judicialitzar qualsevol decisió política d'un Parlament. Això “contribueix a debilitar la confiança dels ciutadans en els jutges”, va argumentar.