Missió: no posar en perill els funcionaris. Artur Mas, Irene Rigau i Francesc Homs, els tres encausats pel procés participatiu del 9-N que continuen actius en política, es van conjurar ahir perquè l'independentisme respongui unit als embats de l'Estat i evitar així eventuals “autogols”. En una entrevista a El Punt Avui Televisió [demà els n'oferirem una segona entrega], l'expresident de la Generalitat va apel·lar a exercir una “confrontació intel·ligent” amb Madrid i esquivar “controvèrsies improductives” amb la CUP.
“El nostre adversari és l'Estat”, va sentenciar Mas, que va apostar per evitar picabaralles pel paper dels Mossos d'Esquadra com a policia judicial, com en el cas de la detenció de l'alcaldessa de Berga, Montserrat Venturós. L'expresident critica les desobediències puntuals: “M'imagino com es freguen les mans a Madrid. Aquesta estratègia no porta enlloc més que a enfortir les posicions de l'Estat, que acaba content i satisfet per aquestes baralles internes.”
“Els Mossos formen part del projecte”, va emfasitzar el cap de files del Partit Demòcrata (PDECat) al Congrés, Francesc Homs. L'exportaveu del govern va explicar la línia vermella que s'autoimposa: “El meu principi és mai desobeir si la conseqüència va a les espatlles dels funcionaris de la Generalitat”. Altrament, ho consideraria “un acte de covardia”. “Estic a favor de totes aquelles desobediències que només afectin les persones que les practiquen”, va resumir.
Els investigats van recordar que 685 alcaldes van cedir locals per celebrar la consulta i cap d'ells està perseguit per la justícia, a diferència de la diputada de Junts pel Sí Irene Rigau, en una altra incongruència de la persecució politicojudicial espanyola contra l'independentisme. L'exconsellera va recordar que en el cas de l'ofensiva contra la llengua a l'escola ja hi va haver crides a la desobediència puntual, però va advertir que “aquelles posicions haurien anat en contra dels funcionaris docents”. “O la pantalla de la independència és un objectiu comú i prioritari o ho podem espatllar”, va alertar.
En un Museu d'Història de Catalunya convertit en plató i presidit per una de les urnes utilitzades en el procés participatiu de fa dos anys, els tres encausats pel 9-N –l'exvicepresidenta Joana Ortega finalment no hi va poder assistir per una causa aliena a la seva voluntat– van censurar l'“excés de gesticulació” en matèria de desobediència. Els exconvergents prefereixen parlar d'obediència al poble català o d'“actes de fermesa”, com va fer Homs, que va demanar respondre “les ingerències i provocacions de l'Estat amb unitat, no amb divergències”.
L'estratègia conjunta amb la CUP és possible. Mas va recordar l'entesa que hi va haver amb els responsables de la formació anticapitalista en l'anterior legislatura. A la retina hi ha l'abraçada de l'expresident amb David Fernàndez. Ara bé, va censurar que abans d'arribar a la independència es vulgui crear un marc mental predeterminat de com ha de ser el nou país. “Jo no vull una Catalunya independent instal·lada en el concepte de la desobediència, perquè volem que la població catalana obeeixi les lleis del Parlament”, va advertir Mas. “Si uns volen avançar ja el que ha de ser el seu model de país, els altres hi tenen el mateix dret”, va abundar.
En el mateix sentit, Rigau va subratllar que “els minoritaris de la cambra no poden marcar el model de societat”. Pel president del PDECat, l'endemà de la independència la prioritat ha de ser el model de país, però fins llavors, la independència.
Mas també es va mostrar partidari de comparèixer davant la justícia amb la tranquil·litat que ho farà ell mateix per la causa del 9-N: “No hi ha cap problema a anar a declarar davant d'un jutge. El que fem no és cap delicte, no és cap cosa dolenta, treballem a favor de la llibertat d'un país.”
Per arribar a l'Estat propi, però, caldrà pactar un pressupost. Mas no concep que la CUP vulgui vetar els comptes. “En aquest punt de la pel·lícula, jo, de nerviós amb la CUP no m'hi puc posar, no m'hi he posat mai. ¿Si no som capaços d'aprovar els pressupostos, serem capaços d'arribar a la independència?”, es va preguntar.
D'altra banda, Mas va reclamar al reelegit president espanyol, Mariano Rajoy, que vagi a la pròxima reunió amb el seu homòleg, Carles Puigdemont, sense condicions prèvies ni línies vermelles, tal com el nou portaveu del govern del PP, Íñigo Méndez de Vigo, va exigir al president de la Generalitat en la seva primera roda de premsa després del Consell de Ministres. “Això és el diàleg entre el súbdit i l'amo, que diu de què es pot parlar i de què no, però no han entès que aquest cop el súbdit s'ha cansat de ser-ne i vol plantar cara a l'amo, i el súbdit són més de 2 milions de persones, més de 3, si comptem els del dret a decidir”, va metaforitzar.
Igualment, va constatar que la llista de 23 punts que va traslladar personalment a Rajoy tampoc no va ser atesa malgrat haver deixat al marge qüestions relacionades amb la consulta o la independència. “El diàleg obliga a reconèixer l'altre, el diàleg entre amo i súbdit no és diàleg”, va coincidir a dir Homs.
L'exconseller va reblar que la política espanyola està instal·lada de manera permanent en “la retòrica del diàleg i de la llei; sempre hi apel·len, fins i tot quan no hi havia democràcia”.
