“Hi ha indicis de desacatament”

L'alt tribunal català argumenta l'acceptació de les querelles pel 9-N

Investigarà el president Mas, Ortega i Rigau per desobediència al TC, prevaricació i malversació

09/01/15 02:00 BARCELONA - MAYTE PIULACHS
Notícies de ...

Una trentena de providències amb una resposta comuna: “hi ha indicis de desacatament a l'ordre del TC” per part del president Artur Mas i de les conselleres Joana Ortega i Irene Rigau en el procés participatiu del 9-N. És el que va comunicar ahir la sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) a cada un dels querellants i denunciants i també va exposar el seu raonament d'haver-les admès a tràmit, el 22 de desembre, però amb certes costures.

La primera limitació que fa l'alt tribunal català és acotar el temps a investigar, que fixa des del 4 de novembre –dia en què el Tribunal Constitucional dicta la segona providència, a instància del govern espanyol, i suspèn cautelarment la nova convocatòria de participació ciutadana– i el 10 de novembre, perquè “van continuar els actes preparatoris, la publicitat institucional i la realització d'actes administratius fins arribar a fer-se, en edificis públics de Catalunya, les votacions el 9 de novembre del 2014, fet del que es va responsabilitzar públicament el president de la Generalitat”, afirma el TSJC.

Abans del 4 de novembre, les resolucions del govern català vers el 9-N són mesurades i ajustades a dret, segons el TSJC. Ho exemplifica amb diferents decrets, com ara el del 2 d'octubre del 2014, amb el qual es nomena els membres de la comissió de control de la consulta del 9-N, ja que va ser condicionat “als efectes de la vigència corresponent”, és a dir, a l'espera que el Tribunal Constitucional aixequés la suspensió, raona el TSJC, contra l'opinió de la fiscalia espanyola, que en la seva querella també veu delictius fets preparatoris anteriors al 4-N, com ara encarregar a reclusos fer les urnes de cartró.

Pel que fa als delictes, l'alt tribunal assegura que “indiciàriament” el president de la Generalitat i les conselleres de Governació i Ensenyament haurien comès el delicte de desobediència greu, penat amb multa i inhabilitació professionals fins a dos anys. El TSJC hi afegeix que “en funció del resultat de la investigació” hi pot haver indicis també dels delictes de prevaricació i malversació de fons públics.

En l'actual fase d'admissió o no d'una querella, el TSJC recorda que la llei fixa que no s'han d'admetre fets que no constitueixin delictes i l'admissió s'ha de limitar a un judici de versemblança vers la qualificació delictiva d'una denúncia. Per això rebutja investigar si es van cometre els delictes de sedició i rebel·lió, com volia el sindicat ultradretà Manos Limpias. “No s'expressa en la querella ni en les set ampliacions quins actes rebels o sediciosos públics i violents es van dur a terme o s'estarien preparant per assolir a la força la derogació de la Constitució o la independència de Catalunya. És inadmissible –afegeix el TSJC– en l'estricte àmbit penal que es pretengui equiparar els alçaments violents amb actes simplement il·legals o fora de la raó o justícia.”

El TSJC també argumenta per què ha exclòs d'investigar el conseller d'Interior, Ramon Espadaler; el conseller Francesc Homs –perquè la seva tasca és de portaveu–, així com la Mesa del Parlament, tal com demanava UPyD. “Al conseller Espadaler, no se li pot retreure l'omissió del deure de perseguir delictes, ja que la seva competència era l'inexcusable manteniment de l'ordre públic, que havia de preservar-se i del qual va assumir la direcció”, clou l'alt tribunal.

A partir d'ara, el magistrat Joan Manel Abril analitzarà si hi ha indicis sòlids de delicte en la preparació i consecució de la votació pel dret a decidir, instrucció en la qual sol·licitarà informació al govern català. És molt provable que citi a declarar com a imputats el president Mas i les conselleres Ortega i Rigau per garantir el seu dret de defensa. La seva suposada inhabilitació s'albira molt lluny, ja que primer hi hauria d'haver un judici i la posterior condemna, si abans no s'arxiva.

LES FRASES

Existeixen indicis que l'ordre del TC i
la conducta de no fer no va ser acatada,
ja que van continuar els actes fins a les votacions del 9-N
Perquè es cometin delictes de sedició i rebel·lió, cal que hi hagi actes violents, i no se'n cita cap
Resposta del TSJC a la querella de Manos Limpias

Defenses privades de renom

Des que el 22 de desembre els sis magistrats de la sala civil i penal del TSJC van admetre a tràmit, per majoria, investigar les querelles contra el president del govern català i dues conselleres, els serveis jurídics de la Generalitat s'han arremangat encara més per elaborar informes jurídics de pes.

Per evitar suspicàcies o ser acusats de malversar fons, i en vista a la seva imputació, el president Artur Mas i les conselleres Joana Ortega i Irene Rigau, finalment, han escollit ser defensats per bufets d'advocats catalans de renom i privats. Tots tres, diferents. El president de la Generalitat serà representat per Xavier Melero; la consellera Ortega, per l'advocat Rafael Entrena amb el suport de Joan Antoni Duran i Lleida, reincorporat a l'advocacia, i la consellera Rigau, per l'advocat Jordi Pina, amb Miquel Roca.

Darrera actualització ( Divendres, 9 de gener del 2015 02:00 )