Caliu, lemes i Barça

Si sovint quan un acte punxa es diu que és per culpa del Barça –si acte i Barça han jugat a la mateixa hora–, aquest no va ser el cas d'ahir al migdia. A la mateixa hora jugaven l'acte de suport al jutge Vidal i el Barça contra el Rayo per posar-se líder. Ningú es va fer nosa i tot va acabar bé. De fet, a l'Auditori de Girona es va viure el caliu de les grans ocasions amb mostres constants d'escalfor cap al jutge Vidal i de fermesa en favor de la independència.

De crits i lemes se'n van sentir força al llarg de l'acte. Quan el jutge Vidal va entrar a l'Auditori, va ser rebut amb crits de “No hi ha dret”, el lema de la jornada d'ahir. Tot seguit, hi va haver un primer moment d'èpica, per anar escalfant els ànims, quan la coral Poble que Canta va entonar El cant de la senyera. Tothom es va posar dret, afegint-se al cant, i al final, un “Visca la terra lliure i visca la república catalana”. En acabar aquesta primera peça, els cantaires de la coral van ocupar seients als laterals de la sala. Una dona, en asseure's, deia: “Quasi no he pogut cantar, se m'ha fet un nus a la gola.”

La mateixa coral va protagonitzar un dels moments més emotius del migdia quan, hostatjada als laterals, va entonar La Balanguera, l'himne oficial de Mallorca. Espontàniament, el públic es va posar dret i es va afegir a cantar la tornada. Va ser la manera de fer present les Illes Balears en aquesta “manifestació d'afirmació”, com la va anomenar el sociòleg Salvador Cardús. També hi va ser una altra peça cabdal dels Països Catalans, el País Valencià, a través de la lectura del poema “Assumiràs la veu d'un poble”, de Vicent Andrés Estellés. Al final de La Balanguera hi va haver els primers crits d'independència, que es repetirien múltiples vegades fins al final, en què els assistents van cridar: “Tots som jutge Vidal.” A més de consignes d'empenta, també es va produir un missatge de mirar endavant, que van expressar tant Cardús com Vidal, a l'hora de clamar per tenir confiança, coratge i unitat per arribar a la independència. I entremig s'escolava el Barça, com quan el director d'aquest diari, Xevi Xirgo, en començar el seu parlament, va informar que l'equip blaugrana ja guanyava al Rayo i avançava el Madrid en la lliga.

Si a la sala s'hagués instal·lat un audímetre per mesurar la intensitat dels aplaudiments, seria un bon baròmetre de l'estat del sobiranisme. Per exemple, per a la foto de família del final de l'acte van anar pujant a l'escenari representants de partits i entitats que hi donaven suport. Carme Forcadell (ANC), Josep Maria Terricabras (ERC i gironí) i Dani Cornellà (CUP) van ser dels més aplaudits. En canvi, en pujar a l'escenari van rebre alguns xiulets el representant del PSC (Juli Fernández) i el d'ICV (Joan Olòriz). Al final de l'acte, Vidal es feia fotos amb aquell qui li ho demanava i Forcadell repartia encaixades a tort i a dret. En sortir de l'Auditori, una família exclamava joiosa: “Sis a u, tu, el Barça ha guanyat sis a u.” Jornada rodona.