No només la majoria de partits catalans consideren esgotat l'actual sistema de finançament autonòmic. Un estudi que es va presentar ahir al Col·legi d'Economistes de Barcelona també ho constata. Es tracta de la catorzena edició del Panorama de la Fiscalitat Autonòmica i Foral i el president del Consell General d'Economistes, Valentí Pich, va qualificar el resultat de “panorama desolador”. Va recordar que aquest és un model de més de trenta anys que s'ha anat arreglant “amb pedaços”, que és molt complex i que fa impossible la coresponsabilitat. Segons ell, tot això complica el tema dels impostos, tant per l'elevat nombre de tributs existents –75 impostos propis autonòmics a tot l'Estat, incloent-hi cànons però no taxes– com per la conflictivitat que provoquen entre les administracions autonòmiques i estatal per suposada invasió de competències. També va insistir que en alguns dels impostos propis la recaptació final és poc significativa i pot ser que no arribi ni a cobrir les despeses de gestió.
Un dels grans problemes actuals, va afegir, és que aquest model està molt condicionat per les transaccions immobiliàries i que la recerca d'alternatives de finançament per part de les autonomies ha fet que organismes com ara la UE hagin qüestionat la seva competència en temes com per exemple l'impost sobre grans superfícies comercials. “Quan les coses van bé és quan cal fer invents, però quan hi ha problemes de recaptació no es poden fer experiments perquè no se sap el resultat”, va concloure.
Pich també va insistir en un concepte: la necessitat que els ciutadans sàpiguen què paguen, cosa que ara no passa, i va posar en relleu que, en realitat, els impostos propis de les autonomies no suposen un volum recaptatori important. Al total de l'Estat espanyol durant el 2014 es van recollir 2.085 milions, que suposen un 2,4%. A Catalunya aquest percentatge augmenta fins a un 3,6%, que va significar 618 milions. “És una pena que no hi hagi un debat seriós d'una qüestió que condiciona molt l'actuació de les empreses i de les persones”, va concloure.
En el mateix sentit es va pronunciar el degà del Col·legi d'Economistes de Catalunya, Joan B. Casas: el sistema de finançament autonòmic actual no permet a les comunitats exercir realment una política econòmica pròpia i els tributs que creen són una “política de ficció” d'intent d'exercir les seves competències. Luis del Amo, del Consell General d'Economistes, també va reclamar que el nou model respecti el principi d'ordinalitat, de manera que les comunitats que més aporten al sistema no quedin per sota d'altres que aporten menys després d'aplicar els mecanismes d'anivellament. Una petició que es fa també des de Catalunya ja fa temps. De fet, la revisió del sistema de finançament ja s'hauria d'haver produït, però el govern estatal s'ha negat a afrontar-la. Catalunya és tercera en capacitat de recaptació, però després d'aplicar el model de finançament autonòmic queda molt per darrere en el rànquing, com Madrid i les Balears, mentre que a Extremadura passa al revés.
