La presència significativa de diferents líders polítics catalans empresonats o exiliats a les llistes de les pròximes cites electorals –legislatives espanyoles, municipals i europees– està posant en evidència com d’insòlit, d’abusiu i de vergonyós resulta que el Tribunal Suprem espanyol, a hores d’ara, malgrat l’absència de condemna i la presumpció d’innocència que regeix en un estat de dret, continuï mantenint en presó preventiva líders polítics i representants electes, amb el que això comporta de vulneració del seu dret a la millor defensa possible i també dels seus drets civils i polítics.
Com que la legislació electoral espanyola autoritza els presos preventius a formar part d’una candidatura i, per tant, a ser elegits i a exercir el càrrec mentre no hi hagi una sentència de culpabilitat, el Suprem ha autoritzat Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull i Raül Romeva a sortir de la presó per recollir l’acta de diputat o senador si surten escollits el 28-A i a votar en l’exercici del càrrec, ja que ni el Congrés ni el Senat preveuen la delegació del vot. La contradicció amb el que ha passat al Parlament català després de les eleccions del 21-D del 2018, en què es van impedir investidures i el vot presencial, és més que evident.
El problema és l’arbitrarietat amb què el tribunal pot decidir si vulnera o no els drets d’un ciutadà i fins a quin punt ho fa. Així, per exemple, Junqueras, Sànchez, Turull, Rull i Romeva no tenen encara una resposta sobre qüestions més immediates i urgents, com ara si podran participar en el debat dels cap llista catalans, que s’ha proposat fer a la presó de Soto del Real, o si podran participar en altres actes de campanya, com seria exigible si es volgués garantir la igualtat d’oportunitats amb els candidats d’altres partits.
