Un fiscal de l’Audiència Nacional, assenyalat en la investigació belga sobre l’espionatge a Puigdemont

El fiscal de l’Audiència Nacional Carlos Bautista Samaniego ACN.

Els últims dies de gener del 2018

Era l’última set­mana de gener del 2018, i el ple del Par­la­ment de Cata­lu­nya estava con­vo­cat per aquell dimarts, dia 30, per la inves­ti­dura de Car­les Puig­de­mont com a pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat. Pocs dies abans, el 22 de gener, el líder de JxCat havia sor­tit de Bèlgica per pri­mera vegada per anar a Copen­ha­guen, capi­tal de Dina­marca. La Guàrdia Civil i la Poli­cia Naci­o­nal inten­si­fi­ca­ven els con­trols a les fron­te­res per inter­cep­tar Puig­de­mont si inten­tava tor­nar a Cata­lu­nya per assis­tir, en per­sona, al ple. El 27, el Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal va posar con­di­ci­ons a la inves­ti­dura.

L’endemà, aquell diu­menge 28, el fis­cal de l’Audiència Naci­o­nal Car­los Bau­tista Sama­ni­ego tenia una habi­tació reser­vada, fins al dia 31, en un cèntric hotel de Brus­sel·les, segons les inves­ti­ga­ci­ons poli­ci­als. Després de mesos de tre­ball, la poli­cia belga va assu­mir que aque­lla estada podia estar rela­ci­o­nada amb l’ope­ració d’espi­o­natge des­co­berta només uns dies després, el 7 de febrer: el dia que el mosso Lluís Escolà va detec­tar una pri­mera balisa sota del para-xoc poste­rior del Renault Espace on viat­java el 130è pre­si­dent de Cata­lu­nya. L’endemà, amb agents espe­ci­a­lis­tes de la poli­cia fede­ral belga, en van des­co­brir una segona dins del motor d’un altre dels vehi­cles de Puig­de­mont, un Renault Laguna.

Una ope­ració extra­o­fi­cial?

Segons ha pogut saber l’ACN, la inves­ti­gació belga podria apun­tar a una ope­ració espa­nyola ‘fan­tasma’, extra­o­fi­cial, sense permís de les auto­ri­tats de Bèlgica i que els ser­veis secrets espa­nyols sem­pre han negat als seus homòlegs bel­gues. De fet, això és també el que es desprèn de l’informe del comitè R del par­la­ment belga sobre el cas, i del qual l’ACN ha tin­gut conei­xe­ment a través de fonts pro­pe­res al text. Aquest comitè és l’encar­re­gat de super­vi­sar les tas­ques dels ser­veis de segu­re­tat de l’estat belga.

I és que si bé les inves­ti­ga­ci­ons poli­ci­als apun­ten indiciària­ment a un espi­o­natge espa­nyol, els diver­sos ele­ments des­co­berts pels bel­gues obren la porta a que no es tracti, de fet, d’una missió ofi­cial i reco­ne­guda per l’Estat. Des de la poli­cia belga con­si­de­ren que les bali­ses, “de mate­rial d’alta qua­li­tat”, van ser col·loca­des per “pro­fes­si­o­nals entre­nats” que podrien haver tre­ba­llat, alhora, amb altres còmpli­ces “ama­teurs dis­crets”. Per exem­ple, els inves­ti­ga­dors bel­gues se sor­pre­nen que un equip capaç de col·locar bali­ses dins de dos cot­xes de Puig­de­mont el seguis­sin, alhora, física­ment pels car­rers de Brus­sel·les -i en una de les oca­si­ons, sent detec­tat pel propi equip de Puig­de­mont.

Bali­ses, tar­ge­tes SIM i un hotel

L’anàlisi de les dues bali­ses loca­lit­za­des i l’acti­vi­tat de les tar­ge­tes SIM que hi havien estat en con­tacte, que arri­ba­ven fins a vuit, va per­me­tre als inves­ti­ga­dors deter­mi­nar que hi hau­ria hagut almenys sis dis­po­si­tius: tres LISA-U200 fabri­cats per l’empresa suïssa U-blox AG i tres mòbils Alca­tel OT 1016G de TCL. Algu­nes tar­ge­tes SIM es van uti­lit­zar en més d’un dis­po­si­tiu, segons les inves­ti­ga­ci­ons.

D’aques­tes tar­ge­tes SIM, totes amb número britànic, els inves­ti­ga­dors bel­gues des­ta­quen una tru­cada que podria ser un pos­si­ble error dels res­pon­sa­bles del segui­ment, pro­ba­ble­ment men­tre encara feien pro­ves. Es tracta d’una breu tru­cada d’un dels números inves­ti­gats a la cen­tra­leta d’una cadena d’hotels de Brus­sel·les, el mig­dia de l’1 de febrer, i que con­si­de­ren que “demos­tra­ria sens dubte” que la cadena té relació “amb els qui van fer col·locar les bali­ses”.

La cadena d’hotels és la que allot­java, durant diver­sos dies d’aque­lla set­mana, el fis­cal de l’Audiència Naci­o­nal Bau­tista Sama­ni­ego, així com supo­sa­da­ment també l’empre­sari espa­nyol, l’home que la poli­cia belga rela­ci­ona amb el Minis­teri de Justícia i tres informàtics. En alguns dels casos, dor­mien en habi­ta­ci­ons con­se­cu­ti­ves.

La poli­cia belga va reduir la llista de pos­si­bles sos­pi­to­sos dels cen­te­nars d’hos­tes dels hotels fins a només aquests sis. Però la jut­gessa encar­re­gada del cas va tom­bar recent­ment la petició de la defensa de Puig­de­mont d’exi­gir expli­ca­ci­ons sobre l’estada del fis­cal espa­nyol i la resta de poten­ci­als res­pon­sa­bles de l’espi­o­natge en no veure prou indi­cis de cul­pa­bi­li­tat, una qüestió que ara està pen­dent d’un nou recurs, segons ha pogut saber l’ACN. La magis­trada tam­poc va accep­tar revi­sar l’ori­gen de les bali­ses a través de les empre­ses dis­tribuïdores, al con­si­de­rar que hi hau­ria poques opci­ons de tro­bar-ne els com­pra­dors.

Espi­o­natge quan no hi havia euro­or­dre

Es dóna la cir­cumstància que aquests segui­ments es van fer quan sobre Puig­de­mont ja no pesava cap ordre euro­pea d’extra­dició i entrega (oede). La pri­mera, emesa per la jut­gessa de l’Audiència Naci­o­nal Car­men Lamela el 3 de novem­bre del 2017, va ser reti­rada pel magis­trat del Tri­bu­nal Suprem Pablo Lla­rena el 5 de desem­bre següent, tot i man­te­nir l’ordre de crida i cerca dins de l’estat.

Ho va jus­ti­fi­car perquè, davant de les pri­me­res reticències de la justícia belga, no volia que se li denegués total o par­ci­al­ment la petició sense tenir tota la docu­men­tació pro­ce­dent de la ins­trucció. La fis­ca­lia va dema­nar reac­ti­var l’euro­or­dre el 22 de gener, quan es va con­fir­mar que Puig­de­mont faria el seu pri­mer viatge fora de Bèlgica, en con­cret a Dina­marca. Però Lla­rena ho va des­car­tar, i el minis­teri públic va dir que ho tor­na­ria a dema­nar quan es dictés la inter­lo­cutòria de pro­ces­sa­ment.

Per això, el magis­trat del Suprem va reac­ti­var la petició euro­pea el 23 de març del 2018, el mateix dia que va comu­ni­car als inves­ti­gats la inter­lo­cutòria de pro­ces­sa­ment, que posava fi a la ins­trucció. Aquell dia estava citada la secretària gene­ral d’ERC, Marta Rovira, però no es va pre­sen­tar a la cita i va mar­xar a Suïssa. Bona part de la resta d’inves­ti­gats, com Jordi Turull, Josep Rull, Carme For­ca­dell, Raül Romeva i Dolors Bassa, van ser empre­so­nats pre­ven­ti­va­ment, just el dia abans que hi hagués la segona votació al Par­la­ment per inves­tir Turull com a pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat.

Dos dies després, Diu­menge de Rams, l’expre­si­dent català va ser detin­gut per la poli­cia ale­ma­nya quan entrava al país pro­ce­dent de Finlàndia en cotxe. Ales­ho­res es va espe­cu­lar si el cotxe amb el qual Puig­de­mont tor­nava de Finlàndia, pas­sant per Suècia i Dina­marca, por­tava una balisa, però algu­nes fonts diuen que se’l va loca­lit­zar a través del senyal del telèfon mòbil d’algun dels seus acom­pa­nyants, o fins i tot seguint física­ment i a través de les càmeres de les auto­pis­tes el cotxe del pre­si­dent que va sor­tir de Brus­sel·les per anar-lo a bus­car. Final­ment, aque­lla euro­or­dre també va ser reti­rada a prin­ci­pis de juliol després que Ale­ma­nya, Suïssa, Escòcia i Bèlgica tor­nes­sin a difi­cul­tar l’entrega dels polítics inde­pen­den­tis­tes exi­li­ats.