La primera volta del 27-S 

Que un polític faci una crida a «capgirar la història» pot sonar pretensiós. Cela deia que hi ha dues classes d'homes: els que fan la història i els que la pateixen. Artur Mas pretén ser dels primers encara que a vegades s'assembli més als segons. El president ha enviat una carta als militants de Convergència en els quals servint-se d'un proverbi africà anima els seus a portar a terme aquesta revolució de manera serena. Perquè sobretot per a Mas, però també per a la resta de forces polítiques catalanes, aquestes eleccions són un assaig de les autonòmiques anunciades per al 27 de setembre. Anunciades malgrat que hi hagi qui a Convergència cregui que és un error celebrar-les veient com els sondejos auguren una victòria més que amarga a la federació nacionalista (en cas que CDC i Unió es presentin juntes, cosa gens segura).

A CiU hi ha fins i tot apostes respecte a quina és la xifra de diputats que obligaria Mas a tirar la tovallola. Per a alguns són els 43 escons que va obtenir Jordi Pujol el 1980. Encara que també hi ha dirigents nacionalistes que ja firmarien repetir ara aquell mateix resultat.

El sobiranisme s'examina en aquestes municipals, malgrat que les sinergies locals poden tergiversar en algun cas aquesta lectura i a CiU li convingui més vendre la gestió dels seus alcaldes, sobretot dels que ofereixen una imatge més renovada. Serveixin d'exemple Ferran Bel a Tortosa, Joan Ramon Casals a Molins de Rei, o a Girona Carles Puigdemont.

Les joventuts de Convergència han resumit una part de l'estratègia en aquest eslògan: «La independència també es juga al teu ajuntament». Els nacionalistes han presentat 907 llistes, només quatre menys que en les últimes municipals. De totes, el resultat de Barcelona, amb un simbolisme evident, preocupa la cúpula de CDC, malgrat que Xavier Trias ha superat aquesta legislatura sense gaires maldecaps. Paral·lelament, els mals auguris per a ERC a la capital catalana no insuflen precisament optimisme en el flanc independentista.

Els republicans asseguren que no els preocupa situar-se com a quarta o fins i tot cinquena força a Barcelona i, tenint en compte els mals resultats obtinguts en les municipals fa quatre anys, és segur que a nivell global milloraran el seu nombre d'alcaldies i regidors. D'entrada han aconseguit presentar 127 llistes més. Un pacte de governabilitat CiU-ERC a la capital consolidaria una aliança més que tocada en els últims temps. És clar que, per això, primer hauran de sumar la majoria necessària, i això està per veure perquè ningú s'atreveix a pronosticar el final de la pugna entre Trias i Ada Colau.

El líder d'Unió, Josep Antoni Duran Lleida, que ja va avisar que la seva participació en aquesta campanya seria testimonial, ahir va insistir en el seu rebuig a «prescriure» pactes abans de les municipals i va reiterar que Esquerra és un rival. «Al final, no ens enganyem, els socis de govern poden arribar a ser els nostres adversaris principals», va assenyalar en la seva carta setmanal a la militància.

MOBLES METROPOLITANS / Mentrestant, els socialistes, que com els populars han recorregut a les anomenades llistes fantasma per intentar arrencar vots en desenes de municipis hostils a les seves respectives causes, aspiren a guardar els mobles metropolitans. En total han presentat 528 candidatures (183 menys). En alguns municipis les sigles ni es veuran, perquè s'ha optat per la marca blanca, Candidatura de Progrés.

Descartada la recuperació d'antics bastions com Badalona, on el popular Xavier García Albiol dóna per segura la reelecció, el socialisme català se centra a no perdre l'Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet i Cornellà, per citar tres dels consistoris més emblemàtics. El líder del PSOE, Pedro Sánchez, encoratjat arran de l'última enquesta del CIS, que pronostica que està trepitjant-li els talons al PP, es desplaçarà a Catalunya un dia. Primer visitarà Girona -on el PSC ja va obrir la campanya-per recolzar els seus en un territori que cada vegada se'ls resisteix més, i després es desplaçarà a Barcelona per participar en l'acte central de campanya.

EL PRONÒSTIC / Ciutadans pot entrar amb força a l'àrea metropolitana gràcies a exvotants socialistes i populars. El moment de glòria que viu Albert Rivera explica els nervis a les files del PP, que ha tornat a recuperar el presumpte conflicte lingüístic a Catalunya que tant rèdit sembla que li donarà també a Rivera. Cal tenir en compte que Ciutadans ara només disposa de sis regidors, una xifra que confien a superar de manera espectacular. De fet, l'enquesta del CIS ja els en pronosticava sis per a l'ajuntament de Barcelona. Els seus vots, segons la demoscòpia, procedeixen tant del PP com del PSC.

Els populars, que presenten 540 candidatures (15 menys), insistiran a vendre la recuperació econòmica. És la idea central en les intervencions de Mariano Rajoy, com ahir es va tornar a comprovar en un míting a Tarragona. I a llançar-se a la jugular de Ciutadans, com va demostrar fa uns dies Alicia Sánchez-Camacho a l'acusar el partit de Rivera de no tenir principis. Pocs dies després van aparèixer les cintes del valencià Alfonso Rus comptant diners
.