D'Escòcia a les Antilles Holandeses

Edició impresa Política | 09/08/2015 - 00:00h

BARCELONA


Només l'any passat, el 2014, s'ha celebrat al món sis referèndums -o algun succedani- sobre la separació d'un territori respecte a l'Estat del qual formen part. Encara que només dos estaven reconeguts pels seus respectius estats, el d'Escòcia, pel Regne Unit, i el de Sint Eustatius, una minúscula illa de les antigues Antilles Holandeses, pels Països Baixos.

Curiosament, en tots dos casos, i malgrat el reconeixement exprés dels respectius estats, el resultat que van sortir de les urnes va ser el rebuig dels electors de la secessió. En el cas d'Escòcia, els independentistes van obtenir el 44,7% dels vots a favor. A l'illa caribenya només el 24% es van decantar pel sí.

Dos referèndums més es troben en l'òrbita del desastre ucraïnès, on el valor de les urnes queda superat de bon tros pel drama de la violència. El reconeixement dels dos plebiscits és nul per part de la comunitat internacional, que imposa les seves condicions per verificar la secessió, unes condicions que objectivament no es donen en el caos d'Ucraïna.

I dos darrers són de fet fruit de mobilitzacions reivindicatives i en realitat no s'ajusten a aquesta denominació. Es tracta del 9-N català i la consulta en línia impulsada pels partidaris de la secessió del Vèneto el març del 2014 i els resultats de la qual han estat llargament discutits. En qualsevol cas, aquestes consultes no disposaven de l'acord dels governs estatals i el seu valor jurídic és nul.

Les referències més comunes en el dret a decidir reconegut per l'Estat concernit i per la comunitat internacional són les de Montenegro del 2006, en què els ciutadans de l'antiga república iugoslava van votar per la separació de Sèrbia amb el 55% dels vots. Va ser la Unió Europea qui va imposar les condicions de la consulta en què havia de participar més del 50% del cens i hi havia de votar a favor més del 55%. Totes dues condicions es van complir i Montenegro es va separar de Sèrbia el juny del 2006.

L'altre referent és el del Quebec. La província francòfona del Canadà ha celebrat dos referèndums, el 1980 i el 1995, i en tots dos casos el veredicte final de les urnes ha estat negatiu. El procés del Quebec ha demostrat que les temptatives de separació no són neutrals, sobretot quan se'n deriva una derrota. Després de l'última consulta a la població, el 1995, el Govern del Canadà va impulsar una limitació del dret a la secessió que fins a aquell moment s'havia reconegut al Quebec, mitjançant l'anomenada llei de claredat, que exigeix una majoria àmplia del sí per negociar la secessió. Avui aquesta comunitat tindria més dificultats per celebrar el referèndum que fa vint anys.