El desafiament i la sordesa La Vanguardia en català | 09/09/2015 - 00:00h  Jordi Llavina No m'agradaria gens viure dins la pell i la barba del president Rajoy. ¿Pots estar gaire tranquil sabent que -fem una suposició- un parell de milions de ciutadans del teu país no tenen ganes de continuar-hi vivint? Això s'ha vist ben clar amb les últimes manifestacions de l'11-S i amb el 9-N, bé que, com sostenia fa poc Suso de Toro en un article, alguna cosa va esclatar el 2010 que s'anava covant lentament en l'ànim de molts catalans. Rajoy, però, no s'immuta. Em sembla que si jo hagués de patir, com ell, l'órdago sobiranista català, miraria de seduir els desitjosos secessionistes. Convence'ls d'alguna cosa. M'escarrassaria a fer justament el contrari del que fan ell i el seu Govern, que no és sinó mostrar, a manera de rast d'alls, l'adverbi no, invocar una llei a parer seu intocable (excepte quan a ells els convé de tocar-la) i amenaçar invariablement amb la repressió. No hi ha res a pelar. L'axioma mana: "La sobirania nacional no es toca". És l'Espanya granítica, deutora de la rovellada panòplia de l'imperi i de l'arnada figura de l'hidalgo. A l'altra banda, un poble ferit en la seva dignitat. I, mentrestant, demagògia pel broc gros: "Si Tarragona decideix separar-se de Catalunya, ¿ho hem d'acceptar?", preguntava fa poc una periodista a Monedero. El presumpte argument resulta d'una perversitat pueril, i desqualifica a qui el fa servir, que demostra que no té ni idea de la història d'Espanya (que inclou, també, la de Catalunya). I que no fa bé la seva feina, ja que no sap res d'aquest país: del seu dret propi, del seu antiquíssim Parlament, de la seva llengua i la seva cultura, de la seva voluntat de ser. Aquest país té raons de sobres per separar-se d'Espanya, si així ho decideixen els seus ciutadans (i també en té d'altres, igual de respectables, per continuar-ne formant part). Tarragona no en té cap per separar-se de Catalunya (encara que, en una hipotètica República catalana, hauria d'imperar la democràcia plena i, per tant, en la meva opinió, no s'hauria de deixar mai tancat amb pany i forrellat el model territorial). Un segon argument fal·laç: la tràgica separació entre catalans creada per Artur Mas. El que ha fet el president és llegir els signes del temps. No hi haurà separació, passi el que passi, perquè fins ara no n'hi ha hagut. Però aquesta és la lògica de la dominació: o creus o et pico el crostó. |
|
|