CAMP MUNICIPAL DE LA VERNEDA. BARCELONA
Comparteixen el fet de tenir un fill d'entre 8 i 9 anys, la passió pels colors gris-grana d'un club de futbol i l'esperança que d'aquí a només un mes les urnes sortiran al carrer. Són pares i mares del futbol de base del CE Júpiter, l'històric club de futbol de la Verneda. Entre la colla que dimarts es mirava l'entrenament dels seus fills hi ha qui votarà sí i sí, qui es decanta pel sí i no, i qui té clar que el futur de Catalunya només té raó de ser dins l'Estat espanyol. També hi ha mares com la Marisol, que no anirà a votar perquè no té clar el seu vot i li fa “un cert respecte el que pugui passar”, o la María José, que no segueix “el tema” perquè no té temps, però té clar que els catalans tenen dret a votar.
Sigui quina sigui la seva visió de la situació política que viu el país, tots confien que els catalans es podran expressar lliurement. Alguns, com l'Òscar, avança que ell votarà “sí i no” perquè encara té una certa fe cega en la possibilitat que es blindi un bon pacte fiscal. Tots volen votar, volen decidir i que no decideixin per ells, però mostren escassa confiança que el referèndum es pugui efectuar. El Santiago ho té claríssim: “No es farà.” La Cristina encara és més radical. Pensa que no es farà “mai de la vida, perquè no ens ho permetran”. Aquesta mare que té un fill de 8 anys que llueix una polsera a favor de la independència, descobreix la seva simpatia històrica “pel PSC”. No li agrada que el procés no hagi tingut el suport dels socialistes, però no sap si està prou emprenyada per negar-li el seu vot en pròximes cites. S'ho rumiarà.
A mesura que avança el debat, els pares i mares van trobant més punts de coincidència. Opinen que la consulta del 9-N no ha generat tensió en el país, o si més no encara no ha arribat el dia en què la percebin. A la Míriam l'empipa que el PP vengui que l'ambient és irrespirable, com també lamenta que fora de Catalunya alguns comprin aquest discurs. “El que tenim és cada cop més gent molesta”, sosté.
També convergeixen en la voluntat d'anar a votar el 9 de novembre, per molt que el Tribunal Constitucional o el govern de Madrid qüestionin la legalitat del procés. Si hi ha urnes, allà estaran. “Estem exercint un dret”, insisteixen. Tampoc no s'obliden dels problemes que arrossega la societat, i testimonis com la Marisol i el Santiago apunten cap a la classe política en general i lamenten que amb la consulta, segons diuen, “mirin de tapar l'atur o els casos de corrupció”.
A uns metres de la graderia, als despatxos de la Verneda, tres directius entren en el debat. El president del CE Júpiter, Joan Rión, també vol que es voti, atès que és un dret fonamental de la gent. “Així m'ho van ensenyar els meus pares i jo ho miro de transmetre als meus fills.” Lluís Ribes, un dels dos vicepresidents de l'entitat, es declara “emocionat” per la possibilitat de ser preguntat, però alhora està “indignat” pels pals a les rodes que hi posa el govern estatal. Està convençut, però, que la consulta tindrà lloc i que serà el 9 de novembre. Si la Generalitat no treu les urnes al carrer, la il·lusió, en tots dos casos, es transformarà en “decepció”.
Un club “catalanista” com el CE Júpiter fins i tot estaria disposat a col·locar urnes a la instal·lació, sempre amb el beneplàcit de l'assemblea de socis. Recorden cap conflicte amb els socis o entre clubs associats a la consulta? “Cap ni un. Amb altres clubs fem broma amb freqüència. Si som independents haurem de jugar contra el Barça i l'Espanyol, o potser pujarem directament a segona divisió.”
Dels atacs que rep Catalunya, el de la llengua és potser el que els fa més mal. Un vocal del club, Josep Tobías, assegura que a aquest pas tornarem a l'“háblame en cristiano”. Tant si Catalunya arriba a ser independent com si no, Joan Rión demana que “es netegi el país de xoriços o estarem igual que sempre”.
