Un adverbi per sistema La Vanguardia en català | 09/10/2015 - 00:00h  Isabel Garcia Pagan No és el mateix una coalició circumstancial de partits com CDC i ERC a Junts pel Sí que un partit que "no aspira a reproduir-se com a estructura política" com la CUP. El que separa els uns i els altres no és només la necessitat de dos escons i la candidatura d'Artur Mas a presidir la Generalitat, són la seva pròpia autodefinició, el significat que li donen a les paraules i els interessos propis a mitjà i llarg termini. Raül Romeva pot coordinar unes negociacions d'amagat en representació de Junts pel Sí i intentar avançar en aquestes quatre carpetes que es van posar sobre la taula fa una setmana; però la CUP situa la negociació "de debò" al carrer. Artur Mas pot declarar-se alhora dins de la llei i en "rebel·lia democràtica"; però la CUP vol ruptura solemne i institucional abans de parlar de la investidura d'un president. Convergència i Esquerra es van unir pel sí; i la CUP va créixer als ajuntaments i es va multiplicar cridant no... Els adverbis s'han convertit en substantius polítics a Catalunya. Primer va ser en el mà a mà entre CDC i ERC per la llista unitària i ara és en el colze a colze -i cops de colze- amb la CUP. A Antonio Baños, Anna Gabriel o Benet Salellas els interessa ara -com a Oriol Junqueras- el què, el com i el quan; i per al qui, la CUP té la mateixa resposta d'abans, durant i després de la campanya. En aparença, els diputats cupaires es presenten immunes a la pressió i, per passiva, tornen la pilota a la teulada de Convergència. Només de CDC, perquè a Junts pel Sí uns negocien i d'altres esperen simplement a ser testimonis de quantes vegades es pot capgirar el mateix mitjó. I la resposta no és indefinidament. |
|
|