La judicialització de la política catalana que afecta drets socials dels ciutadans –els recursos de l’Estat al TC contra lleis catalanes–, la intervenció financera del govern rematada amb l’aplicació del 155 i la llei de seguretat ciutadana (llei mordassa) són algunes de les protagonistes del gran gruix de queixes recollides a l’informe del Síndic de Greuges del 2017. Les queixes i consultes que han arribat al defensor de les persones estan esquitxades més que mai per la situació política del país.
En l’informe, que Rafael Ribó va lliurar ahir al president del Parlament, Roger Torrent, s’adverteix de vulneracions del dret d’expressió, de reunió i de manifestació. I, en aquesta línia, el síndic és tan contundent a defensar “la necessitat d’investigar els fets de l’1 d’octubre al Parlament de Catalunya”, com a qualificar de “desproporcionades” les penes de presó dels líders sobiranistes.
En aquest marc polític vinculat a les regressions de drets civils i polítics i als retrocessos en matèria de drets humans, Ribó denuncia “l’ús desproporcionat de la força policial l’1 d’octubre”, a més de l’excés de l’empresonament preventiu dels líders polítics i socials del sobiranisme. “Els cossos i les forces de seguretat havien de ponderar, d’una banda, els drets individuals de llibertat d’expressió, manifestació, reunió... i, de l’altra, l’execució d’un manament judicial per impedir un referèndum suspès pel TC. En aquesta ponderació, haurien de prevaler els drets individuals (sempre que s’exerceixin de manera pacífica)”, subratlla el síndic, que en aquesta línia va reiterar ahir que s’han vulnerat els drets d’expressió i de participació política. Tot plegat, actuacions que, segons el seu criteri, “han arribat a traspassar els límits de la democràcia”.
Seguint amb els fets que van dur a la presó diversos consellers catalans i que encara hi mantenen Oriol Junqueras, Quim Forn, Jordi Sànchez (que precisament va ser adjunt al síndic abans de passar a l’ANC) i Jordi Cuixart, Ribó insisteix a qualificar de “desproporcionada” la qualificació penal de rebel·lió. De fet, ja s’havia pronunciat en aquest sentit i també reitera la necessitat que hi hagi una investigació del govern per aclarir quines van ser les ordres i qui les va donar respecte a les càrregues policials que van provocar centenars de persones ferides en col·legis electorals en el referèndum de l’1 d’octubre. Les queixes pels fets de l’1 d’octubre s’han fet arribar al Defensor del Poble, al ministre de l’Interior i a la Delegació del Govern de l’Estat. I també al comissari europeu dels Drets Humans.
Si la policia espanyola i la Guàrdia Civil van acreditar adequadament l’ordre judicial per entrar als locals i fer els escorcolls; valorar si els desperfectes ocasionats als centres educatius van ser els mínims imprescindibles i també el fet que s’enduguessin béns particulars –entre aquests l’ordinador d’una consellera– són qüestions que té Ribó damunt la taula.
El síndic ha rebut 469 queixes i 121 consultes relacionades amb l’1 d’octubre sobretot per la violència de la policia espanyola i de la Guàrdia Civil. Unes 200 d’aquestes queixes es refereixen al grup d’avis i àvies de Reus, als quals la Junta Electoral va prohibir concentrar-se durant la campanya. També n’hi ha d’algunes persones que no volien que les seves dades estiguessin al cens del referèndum.
