Mediadors; o relators; o observadors; o home bo. Les paraules no fan les coses. És la pràctica la que dona valor a les paraules. I la mediació és un bell exercici per afavorir el diàleg, sobretot quan es tracta d’apropar visions confrontades, fins absolutament oposades. I en qualsevol conflicte quan apareix un mediador és un pas important per avançar en la resolució. Aleshores, cal no fer gaire remor i deixar treballar els compromissaris.
La història és plena de conflictes entre poders i de l’acció de mediadors entre les parts confrontades. En petits formats com en grans causes. Com a cas emblemàtic, és conegut que, mentre els soldats es mataven a les trinxeres del Somme, en la Gran Guerra, en un país neutral, amb mediadors, representants alemanys i anglesos es reunien per trobar sortides al conflicte. Encara, a l’Estat espanyol, els governs de González, Aznar i Zapatero van negociar amb ETA sota l’atenta mirada de coneguts relators.
Catalunya i Espanya viuen un conflicte important i de difícil encaix. Tot, al mig d’una brutal actuació d’aquells que segueixen el so de vells tambors i atien les consignes de l’“a por ellos” i el “cuando peor, peor”. Cal avançar en el diàleg i saludar l’aparició de formes que ajudin: segur, l’aparició de mediadors és una bona troballa.
Avui, a Madrid, una manifestació de força, previsiblement nombrosa, reunirà els que volen expressar-se contra el diàleg, els que encara creuen en la dicotomia de vencedors i vençuts. Comptarem, esglaiats, el gruix dels anticatalanistes peninsulars. Les manifestacions i la recollida de signatures contra l’Estatut del 2006 van conduir a un camí sense retorn; ara, la irresponsabilitat pot enterrar definitivament la feble democràcia.
