La deficient justícia espanyola

Quan un dels tres poders de l'Estat està supeditat a un dels altres dos la democràcia es torna perillosament imperfecta. Tan greu com això és que, després, aquesta circumstància provoqui entre la ciutadania desconfiança envers el funcionament del sistema de llibertats. Segons les dades fetes públiques ahir per la Comissió Europea, l'Estat espanyol és el tercer país membre de la Unió, després d'Eslovènia i Bulgària, on els ciutadans tenen una percepció més negativa de la independència de la justícia. I el deteriorament d'aquesta valoració cau en picat: mentre que al 2010 l'indicador d'independència judicial va assolir una nota del 4, el 2013 va baixar al 3,2.

Els principals responsables de la mala anomenada de la justícia espanyola són els partits polítics que la potinegen designant magistrats que després compten manipular com si fossin titelles. No és menys culpable la magistratura, que no ha sabut dotar-se de mecanismes eficaços d'autocontrol per escapar de les temptacions intervencionistes de la política que acaben pervertint el sentit de la justícia. A Catalunya tenim prou exemples d'aquesta inclinació política, sobretot per part d'un Tribunal Constitucional presidit per un jutge que no ha tingut cap vergonya a l'hora de reconèixer la seva militància al Partit Popular. Pot haver-hi més prova de manca d'independència que el pagament de quotes a una formació política? L'informe europeu es compromet a analitzar a fons la situació espanyola per recomanar després mesures correctores. No cal que perdin gaire el temps, el diagnòstic fa temps que està assumit. El que manca és voluntat política de posar fi als escandalosos vasos comunicants.