11-S, ¿una 'mani' contra el Govern?

COMENTARIS1

Les aigües en el 'sottogoverno' de Catalunya baixen molt tèrboles. Entre les files republicanes hi regna l’ansietat per consolidar el 'sorpasso' del 20-D en les inesperades eleccions espanyoles. Entre les files convergents, l’ansietat preelectoral se suma a la precongressual. Els segons nivells de les dues formacions a l’Executiu han deixat enrere la història que els contemplava i l’adveniment de la nova república per remoure’s en el fang de les parcel·les i de les quotes de poder autonòmic. Només així s’explica que tres mesos després de la constitució del Govern se segueixin lliurant batalles per forçar destitucions i designacions malgrat la continuïtat en la majoria parlamentària i el termini de 18 mesos, ja només en queden teòricament 15, de dissolució de la legislatura. Certament ni el president Puigdemont ni el vicepresident Junqueras estan en aquesta dinàmica, però la irradiació dels segons nivells s’estén a través dels que tracten amb l’Administració i dels periodistes.
    L’enrenou en les eleccions de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) no és aliè a aquesta dinàmica. La pugna entre ERC i CDC mira d’evitar que l’entitat torni a tenir una presidència amb vocació de marcar-los el ritme. El famós «President, posi les urnes» de Carme Forcadell després de la celebració del 9-N. Ni tampoc ho és la constitució formal del sector processista de la nova CDC (partidari de passar del peix al cove al recurs al cove), que pretén ara fer creure als independentistes que van acorralar amb l’excepcionalitat de la llista única que tot era una broma d’excursionistes discutint en quina cota del cim plantaven el campament base.

Un vendaval

Si les coses segueixen per aquests viaranys no seria estrany que la manifestació dels independentistes en la Diada del 2016 confluís a la plaça de Sant Jaume per demanar a la coalició governamental que deixi de prendre’ls el pèl. Sense arribar al messianisme de la CUP, el vendaval independentista del 2012 va bufar contra el tacticisme d’ERC i llavors CiU amb l’Estatut. Ara s’han quedat sense la protecció de l’Estat espanyol. I hauran de rendir comptes
.