DUES MIRADES 
Pep Guardiola,com a entrenador del Barcelona, va destacar tant per la revolució del joc de l'equip com per la normalitat que va implantar a les rodes de premsa. Va decidir que la llengua no seria un obstacle i, en la mesura del que era possible (que era quasi sempre) va contestar les preguntes que li feien en l'idioma en què havien estat formulades. El programa 'Crackòvia' en va fer un gag: Guardiola s'esplaiava en català, en castellà, en anglès, en italià, en klingon, en el llenguatge jeroglífic dels egipcis i fins i tot parlant a l'inrevés. S'acabava la polèmica, tot i que hi va haver episodis de certa tibantor, com ara a Kiev, en una eliminatòria de Champions. Guardiola convertia en normal el que havia de ser normal. Essent entrenador del Bayern, fa dos anys, va deixar en no-res la prohibició de la UEFA de parlar en català. Ho va fer i punt. I després ell mateix es va traduir. Ara, Carlos Carbajosa, cap de premsa del Reial Madrid, ha obligat el porter català Kiko Casilla a respondre «en español». No cal dir que tots els altres jugadors blancs, preguntats en la seva llengua responen sense problemes en portuguès, en anglès o en serbocroat. Casilla no pot. I ho ha de fer «en español», que és una manera barroera d'excloure d'Espanya les llengües que no són el castellà. Una pena. Per a la normal convivència de les llengües. I per a molts aficionats catalans del Madrid, com ara un amic meu molt madridista, que és d'Olot |
|
|