POLÍTICA
MADRID - 10 maig 2018 2.00 h

El TC aïlla Puigdemont

 Atén el prec de Rajoy de suspendre la investidura a distància en hores i alerta Torrent i la mesa

 El govern espanyol confia que així talla el lligam de la Generalitat amb els exiliats

DAVID PORTABELLA - MADRID

Impedir la investidura de Carles Puigdemont com a efecte immediat i, alhora, tallar un cordó umbilical entre la Generalitat i el Consell de la República de Brussel·les en el futur. Amb aquest doble propòsit, Mariano Rajoy va citar el Consell de Ministres en una reunió extraordinària a les onze del matí d’un dimecres per recórrer contra la llei de la presidència al Tribunal Constitucional, que no va voler deixar passar ni un dia i va alterar la seva agenda per atendre instantàniament el prec del govern espanyol. En una reunió urgent convocada a les sis de la tarda i amb poc més d’una hora de debat, el TC va acordar per unanimitat l’admissió a tràmit del recurs que, pel fet de venir del govern espanyol, deixa automàticament la llei en suspens per a un període de cinc mesos –és a dir, fins a l’octubre– i, de retruc, va obligar Junts per Catalunya a activar el pla D per investir un president abans de la data límit del 22 de maig. “És una gran notícia, la decisió del TC que estableix que per ser elegit president cal acudir al Parlament. Pur sentit comú”, va celebrar Rajoy. 

Amb una coreografia perfectament coordinada del matí al vespre, el primer pas es va iniciar poc abans de les onze del matí amb Rajoy i els seus ministres abandonant el Congrés després de la sessió de control per acudir a La Moncloa a celebrar un Consell de Ministres extraordinari amb un únic punt en l’ordre del dia: elevar al TC el que es vol que sigui el definitiu vet a la investidura de Puigdemont que l’aïlli de moment a Berlín o en el futur a Brussel·les si l’euroordre de Pablo Llarena fracassa.

“Alteració arbitrària”

Amb l’aval –aquest cop sí– del Consell d’Estat, el recurs de Rajoy invocava que la llei de presidència viola diversos preceptes de l’Estatut i del reglament del Parlament i els articles 23 i 152 de la Constitució i que ho fa amb l’agreujant del tràmit de lectura única i pensant en Puigdemont. “La modificació operada altera les regles del joc de la vida parlamentària en un moment essencial, de manera arbitrària i al marge del procediment establert, amb l’objectiu de la seva aplicació a la present conjuntura”, recull el recurs.

Segons la tesi dels serveis jurídics estatals, tota investidura sense el candidat present físicament –a distància o per delegació– “infringeix el caràcter personal i presencial de l’acte d’investidura”. Però com que l’objectiu no era només vetar la reelecció de Puigdemont sinó apartar-lo de la vida institucional catalana, el recurs al TC volia tallar tota connexió amb l’exili interpretant que l’Estatut obliga el Parlament i el govern a reunir-se al territori català. L’últim prec del govern de Rajoy era que el TC alertés el president del Parlament, Roger Torrent, i els membres de la mesa de la seva obligació de no fer un pas més sota l’espasa de Dàmocles d’un possible delicte de desobediència.

Ponent conservador

La ponència de l’assumpte va recaure en Antonio Narváez, magistrat conservador i assidu a cursos de la FAES abans de ser designat pel PP el 2014 com a substitut d’Enrique López quan aquest va ser enxampat conduint una moto ebri i sense casc. Amb Narváez de ponent però sense entrar encara en el fons, el TC no només va admetre el recurs i va deixar en suspens la llei –en virtut de l’article 161.2 de la Constitució–, sinó que també es va plegar al prec de notificar personalment a Torrent i la resta de la mesa les responsabilitats penals si no ho acaten.

Els dotze magistrats del tribunal presidit per Juan José González Rivas, que havien estat reunits durant tot el matí i fins a les dues de la tarda en una sessió ordinària, culminaven així una jornada en què, al migdia i en rebre el recurs, ho van aparcar tot perquè la llei de presidència no visqués ni un dia als llimbs. Tot i tenir una jornada laboral eminentment matinal i concentrada sobretot entre dimarts i dijous, el ple del TC va propiciar que l’afer Puigdemont no es resolgués amb l’aroma d’una sessió ordinària com la prevista avui al matí i va preferir que fos qüestió d’hores i resolta el mateix dia.

Abans de conèixer el vet del TC però sense dubtar que l’obtindria, el president espanyol va denunciar el propòsit que amaga la llei de presidència d’evitar l’ordre de detenció de Llarena en territori espanyol per avivar un protagonisme dels exiliats a l’estranger. “És una llei que permet que un consell de membres del govern es pugui reunir fora del seu país, no hi ha precedents d’això enlloc del món!”, va condemnar Rajoy. Fidel al seu llenguatge del “retorn a la normalitat”, el president espanyol va exigir a JxCat i ERC que “deixin de marejar la perdiu”. “El que desitjo a partir d’aquí és que es formi un govern i que torni la normalitat institucional, econòmica i social. Espero que el sentit comú arribi i a veure si entre tots som capaços de construir”, va dir Rajoy.

Més dur era el portaveu Íñigo Méndez de Vigo, que veu “absurd” estar pendent de Puigdemont: “Ningú en aquesta vida és imprescindible i menys un fugitiu de la justícia que ha infringit la llei i ha portat Catalunya al pitjor moment social i econòmic de la seva història.”

LA FRASE

És una gran notícia, la decisió del TC que per ser president cal acudir al Parlament. Pur sentit comú
Mariano Rajoy
PRESIDENT ESPANYOL

Rivera planta Rajoy pel “tou” 155

El president de Ciutadans, Albert Rivera, va donar ahir per trencat el seu acord amb el govern que presideix Mariano Rajoy per la presumpta aplicació “tova” que fa de l’article 155. “Fins aquí hem arribat”, li va etzibar als passadissos del Congrés minuts després d’un tens duel dialèctic durant la sessió de control al govern a l’hemicicle.

Si bé el president espanyol espera que hi hagi un nou president de la Generalitat aviat investit que desfaci el 155 i li permeti tenir el vot a favor del PNB al pressupost del 2018, Rivera va endurir el discurs contra Rajoy a l’escalf del vent de cua del CIS i li va reprotxar una pretesa tebior amb l’independentisme a l’hora de no paralitzar el vot delegat de Carles Puigdemont i Toni Comín al TC, que no avali la malversació que busca Llarena i que no freni el que anomena “adoctrinament a l’escola”. Rajoy va advertir el líder de Cs que aprofitar Catalunya per desgastar-lo “no li dona cap vot” i va exigir que s’inspiri en l’actitud del PSOE. “És un aprovechategui”, li va etzibar Rajoy.


POLÍTICA
BARCELONA - 10 maig 2018 2.00 h

La CUP manté l’abstenció i permetrà que el pla D tiri endavant en segona volta

 No preveu que hi hagi cap consell polític que faci variar el vot davant una nova investidura

 Les territorials i el secretariat, però, poden reclamar-ho

EMMA ANSOLA - BARCELONA

La formació anticapitalista es manté, de moment, aferrada a l’abstenció, sigui qui sigui el candidat que Carles Puigdemont designi entre les files de Junts per Catalunya per ser investit president de la Generalitat els pròxims dies. Per ara la situació política no ha variat, el Tribunal Constitucional no ha anul·lat la delegació de vot dels diputats Puigdemont i Toni Comín que Ciutadans reclamava i, per tant, amb aquesta abstenció el substitut de Puigdemont podrà ser investit en una segona volta.

A més a més, i després de la reunió de 65 minuts que membres de la formació anticapitalista van mantenir dimarts al vespre amb JxCat, res fa preveure que el pròxim candidat presenti un programa que avanci en la construcció de la república i apliqui el mandat de l’1-O, la sola raó que faria variar el vot de la CUP cap al sí, expliquen fonts de la formació.

Davant un escenari que no ha variat des de fa sis mesos, la formació anticapitalista no té previst, per tant, ara per ara, convocar cap reunió del consell polític que obri el debat a un canvi en el sentit de vot. A més a més, els anticapitalistes ja han anunciat que davant aquest “canvi de cicle cap a l’autonomisme”, ells ja se situen en la bancada de l’oposició i traslladaran la lluita per la república i l’exercici de polítiques antirepressives als carrers i als ajuntaments, tal com van anunciar en la conferència política de dilluns al vespre al barri de Gràcia.

Tanmateix, l’estructura assembleària de la CUP sempre manté la porta oberta al debat i a la reflexió i, per tant, si varien les condicions polítiques o el candidat designat provoca un fort rebuig, el reglament intern permet que tres assemblees territorials o el secretariat nacional forcin la convocatòria d’un consell polític que faci reconsiderar el vot, en aquest cas cap al no, petició que, si guanyés, provocaria, quan es fes efectiu a la cambra catalana, una investidura fallida i, conseqüentment, s’estaria a les portes de la convocatòria automàtica d’eleccions, una situació que pràcticament totes les forces rebutgen. Mentre esperen conèixer la decisió de Puigdemont i que el president del Parlament, Roger Torrent, obri una nova tanda de contactes, els anticapitalistes no tenen previst més contactes amb dirigents de JxCat i ERC.

Un mandat de desobediència i mobilització popular

Si s’acaba investint president de la Generalitat els pròxims dies i es constitueix govern, la formació anticapitalista és ferma partidària de construir i organitzar un contrapoder que hauria de passar primer de tot per la recuperació des del govern de la Generalitat del paquet de lleis que estan suspeses pel TC, la majoria de les quals anaven adreçades als sectors més vulnerables de la societat. Només així, creu la CUP, també es podrà eixamplar la base del moviment republicà. És en aquestes polítiques on el futur govern pot trobar la mà dels anticapitalistes, que fins i tot s’han ofert a assumir responsabilitats siguin quines siguin les conseqüències. Tanmateix, es mostren escèptics que això passi. Més aviat veuen una legislatura enfocada a l’autonomisme, una situació provocada, a parer dels anticapitalistes, per la manca de voluntat real de JxCat i ERC de “transformar les relacions de poder”, van reiterar en l’acte de dilluns.