Per si encara es pogués desprestigiar una mica més la política, ara es posa sobre la taula la possibilitat de crear una llista electoral sense polítics. I costa discernir si estem davant una mena d'immolació gremial o un atac d'infantilisme col·lectiu. ¿De veritat creiem que els polítics es crien a part, mengen diferent i creixen d'una manera aïllada de la societat? Els polítics som nosaltres. Un grapat de persones que per coratge, ambició o interès s'apunten a la causa pública i que la resta recolzem amb els nostres vots o amb el nostre desinterès. Si no ens agraden, la solució és a les nostres mans. N'hi ha prou de mirar al voltant i podrem veure moltes persones que, lluny de conformar-se davant els esquinços de la crisi, han decidit fer el pas endavant. Sovint es justifica l'aversió assegurant que el poder fa canviar les persones. I tant. I tenir un fill. I pagar una hipoteca. I posar-se malalt… Però apartar com si fossin empestats els que hem elegit com a representants és un exercici delirant i perillós. Probablement es viu millor carregant les culpes a un col·lectiu aliè, però potser no estaríem com estem si tots haguéssim assumit la responsabilitat del nostre vot. Crear una llista sense polítics converteix immediatament en polítics els que la integren. Aturar-se a meditar qui és o no és polític, per intentar colar Mas o Junqueras o altres veterans és, bàsicament, una pèrdua de temps. Una més… I fa anys que estem així |
|
|