Nacions que estimen massa La Vanguardia en català | 10/09/2015 - 00:00h  Laura Freixas Durant molts mesos se li ha retret al Govern del Partit Popular que davant del problema de Catalunya no fes res. No se sap si aquesta inacció es devia a una meditada estratègia (no fer res i que s'estavellin sols), a la filosofia general de Mariano Rajoy (deixar que els problemes es podreixin i ja se'ls trobarà el Govern o la generació següent), o és que no sabia què fer. Però ara, com que s'acosten les eleccions, amb la mateixa precipitació amb què ha baixat la retenció de l'IRPF o ha tornat part de la paga extra als funcionaris, el Govern es treu de la màniga una reforma del Constitucional que no ha consultat ni pactat amb ningú, ni amb el mateix Constitucional. Suposo que no sóc l'única a qui aquesta reforma exprés, ad hominem (està òbviament dirigida contra Mas) i sectària, li resulta indignant. Quin respecte a les institucions pot invocar qui les respecta tan poc? Quin respecte a la política pot pretendre qui en comptes d'oferir solucions polítiques passa el mort als tribunals perquè li facin la feina bruta? D'altra banda, també estem servits. Els termes de l'epístola als espanyols d'Artur Mas no tenen pèrdua: "Catalunya ha estimat a Espanya i la continua estimant", "Catalunya ha estimat malgrat que no és estimada", "ens trobaran sempre amb la mà estesa, aliens a tot retret"... Sembla que si el Partit Popular reemplaça la política pels tribunals, Junts pel Sí prefereix la novel·la rosa. Seduïda i abandonada, Catalunya està encara disposada, sense rancúnia, a anar a l'altar si l'hi demana el senyoret... O el conte de fades: som la bondadosa Blancaneu que la madrastra maltracta perquè li té enveja (i n'hi ha per això i per a molt més, ja que Catalunya, sempre segons Mas, és "racional, productiva, lliure, justa"; i a sobre, podríem afegir-hi amb admiració, modesta). O potser som al terreny de l'autoajuda: es veu que així com hi ha dones que estimen massa, també hi ha nacions el problema de les quals no és l'atur, la immigració, els pressupostos, els assassinats masclistes, la sanitat, el dèficit... sinó que estimen massa, i no reben a canvi (continuo citant Mas) sinó "engrunes" i "menyspreu"... I així anem. En mans d'un il·luminat que s'ha tancat a la cabina i un altre que colpeja la porta i gesticula, i nosaltres, ciutadanes i ciutadans, xisclant espaordits mentre els Alps s'acosten a tota velocitat. |
|
|