RTICLES
10 setembre 2015 2.00 h

VUITS I NOUS

Triomfs

MANUEL CUYÀS

Ve l'eurodiputat convergent Ramon Tremosa a divulgar el seu llibreLet Catalonia vote. El procés català vist des d'Europa. i explica que l'endemà de les eleccions catalanes del 2012 es va presentar a Brussel·les trist i derrotat. El dia abans, CiU havia perdut 12 diputats. Jo era la nit de l'escrutini a l'hotel Majestic i puc donar fe de les cares consternades dels convergents. Entre ells, Tremosa. El president Artur Mas, engrescat per la gran manifestació independentista de l'Onze de Setembre d'aquell any, havia avançat les eleccions pensant que introduint en el programa el dret a decidir podria comptar amb el vot del clam popular. El clam popular es va dividir: va concedir vots a CiU i també a ERC i a la CUP. CiU podia seguir governant, però amb menys força. Tenim, doncs, en Tremosa entrant al parlament europeu carregat d'espatlles i amb els ulls enlleganyats. L'endemà de qualsevol elecció tothom presenta ulls de no haver dormit: uns perquè han celebrat els resultats fins a la sortida del sol i els altres perquè no han parat de donar voltes al llit. Els companys diputats del parlament europeu devien pensar que els ullets de Tremosa obeïen a la primera causa, perquè tothom es va acostar a felicitar-lo pel triomf. Quin triomf? El triomf de CiU, que va quedar primer, i el triomf de l'independentisme, que sumava. I per damunt de tot, el triomf davant la campanya bruta i també brutal en contra de Mas i de la independència que els organismes estatals havien engegat, amb la connivència de poderosos mitjans de comunicació escrits, visuals i sonors.

Ara, davant de les eleccions també avançades del pròxim dia 27, es publiquen moltes enquestes. Vostès saben quin cas faig jo de les enquestes. Totes, però, coincideixen a vaticinar el triomf de l'independentisme. A pesar de les campanyes brutes i brutals de qui no es pot esperar res més i a pesar que els diaris de més tirada i les televisions més freqüentades, aquí i a Madrid, hi estan en contra. Com deia algú, deu ser un cas únic al món. Els diaris catalans que així actuen s'ho haurien de rumiar.

Tremosa conta que Raül Romeva, quan era eurodiputat, per ICV, va pujar un dia a l'ascensor del parlament de Brussel·les essent federalista i que després de sentir dins la cabina les invectives en contra de l'oficialitat del català a Europa d'un diputat del PSOE en va sortir independentista a la planta vuitena. Romeva encapçala la llista de Junts pel Sí. Sant Pau veu la llum i es converteix ara als ascensors. Ho dic per als que es mantenen a peu i a cavall.