O t'adjunto o no t'ajunto

La Vanguardia en català | 10/09/2015 - 00:00h


Màrius Serra

Escritor y enigmista


Ajuntar és el verb que defineix les eleccions del 27-S. Mai no havíem viscut una contesa electoral tan centrada en les juntures. La candidatura unitària de Junts pel sí és l'exemple màxim de l'abast que pot tenir el verb ajuntar, perquè hi conviuen polítics de primer nivell que havien estat rivals electorals i personatges públics de primer nivell que mai abans no havien estat candidats. La junció és el seu principal argument. La U de les CUP sempre ha al·ludit a la unitat i una de les incògnites aritmètiques del 27-S serà saber si els caldrà o no conjugar el verb rejuntar. L'ajuntament també és la raó de ser a can Sí que es pot. Ajuntament entès com a reunió de persones de procedència ben diversa i en el seu sentit municipal, arran del recent èxit electoral d'Ada Colau. L'ús que l'eix del no fa de la conjunció va per una altra banda. Tant Ciutadans com el PP i el PSC enfoquen la juntura, en el sentit d'articulació, amb Espanya, un topònim que tenen molta cura de fer servir sempre precedit per "la resta de". El cas d'Unió és el més peculiar, perquè porta la unitat al nom però ha passat de ser l'adjunt d'un soci major a veure-se'n desajuntat, fins i tot a casa amb Demòcrates de Catalunya i, finalment, entra en l'incòmode estat de solteria que pateix qui no està gens avesat al celibat.

Aquests dies previs a la MeriDiada, els hiperventilats empleats de Societat Civil Catalana han instal·lat casetes en aquesta via barcelonina i reparteixen a tort i a dret uns fulletons contra l'independentisme on s'hi pot llegir "Juntos y mejor", en castellà de Balaguer. Quan jo era nen el verb ajuntar el fèiem servir per mesurar el grau d'amistat. Si algú et deia que no t'ajuntava et quedaves fora de la seva colla. En el conflicte que es dirimeix aquest 27-S es dóna la paradoxa que la candidatura que reivindica el mot Junts és partidària de desajuntar-se i les candidatures partidàries de continuar junts amb Espanya en realitat no ens hi volen junts sinó adjunts.