Kosova va quedar ahir a només tres vots de convertir-se en nou membre de l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (Unesco). El país balcànic, que va declarar unilateralment la seva independència de Sèrbia el 1998, s'enfrontava a l'examen definitiu, el de la votació de la conferència general de l'organització, amb seu a París, en un ambient tens d'interessos encreuats i d'incertesa pel resultat. Finalment, la delegació kosovar va guanyar la votació (92 vots a favor, 50 en contra i 29 abstencions), però no va arribar als dos terços necessa-
ris per aprovar l'entrada d'un nou membre.
El Consell Executiu de la Unesco va aprovar la incorporació kosovar en una votació celebrada el 22 d'octubre passat, però calia la ratificació del ple d'ahir, que no es va produir. Kosova ja ha estat reconeguda per 108 dels 193 estats que integren les Nacions Unides (ONU) i forma part d'altres organitzacions multilaterals dependents de l'ONU, com el Fons Monetari Inter-nacional (FMI) i el Banc Mundial. Tot i això, no ha aconseguit ingressar a la mateixa ONU.
En la votació d'ahir no només hi havia en joc la batalla diplomàtica lliurada per Kosova i Sèrbia, que va desplegar una bel·ligerant campanya per evitar l'ingrés de la seva antiga província com a membre de l'organització parisenca, sinó també, de retruc, un nou enfrontament entre Rússia i els Estats Units. Juntament amb Rússia i Sèrbia, que van argumentar que Kosova no era un estat i que per tant no tenia dret a formar part de l'organització, s'hi van alinear la Xina i la majoria dels països llatinoamericans. Entre els estats que van negar ahir el dret de Kosova a integrar-se a la Unesco, però, també hi havia l'Estat espanyol, que, atesos els possibles paral·lelismes amb els procediments que una Catalunya independent podria seguir per integrar-se a la comunitat internacional, va vetar l'ingrés kosovar. L'ambaixadora espanyola a la Unesco, María Teresa Lizaranzu, va esgrimir la falta de consens de la comunitat internacional com a argument per explicar el sentit del vot espanyol. Ara Kosova haurà d'esperar dos anys per tornar a intentar convertir-se en membre de l'or-ganització de l'ONU dedicada a la cultura.
Mentrestant, els Estats Units i la majoria dels països de la Unió Europea van defensar el vot favorable a la demanda del petit país balcànic. Alemanya, França, el Regne Unit, Itàlia i Portugal, entre d'altres, hi van donar suport, mentre que, entre els europeus, només Xipre i Eslovàquia, a banda de l'Estat espanyol, s'hi van oposar. Els Estats Units, per la seva banda, van fer campanya a favor de Kosova, però no tenen dret a vot, després que, com a protesta per l'admissió de Palestina com a observador a la Unesco, l'any 2011, Washington deixés d'aportar fons a l'organització amb seu a París.
