POLÍTICA
BARCELONA - 10 desembre 2018 2.00 h

El PSOE, Cs, el PP i els comuns carreguen contra Torra per cridar a la via eslovena

 El ministre Ábalos veu una “crida a la insurrecció” i el qualifica d’“il·luminat”

 Catalunya en Comú considera el govern “desconnectat de la realitat social”

XAVIER MIRÓ - BARCELONA

El PSOE, Ciu­ta­dans i el PP però també Cata­lu­nya en Comú van car­re­gar ahir con­tra el pre­si­dent Torra per haver posat de guia el camí d’Eslovènia a la inde­pendència, una via que va començar amb un suport de més del 88% de la població en referèndum i va aca­bar amb una guerra de dies i dese­nes de morts després de la inter­venció de l’exèrcit iugos­lau per impe­dir-la.

El número dos del PSOE i minis­tre de Foment, José Luis Ábalos, ho con­si­dera “una crida a la insur­recció” pròpia d’un “il·lumi­nat” i “irres­pon­sa­ble” perquè, refe­rint-se a les vícti­mes a Eslovènia, con­si­dera “tristíssim abo­car la gent al pati­ment”. Ábalos creu que els dos casos no són com­pa­ra­bles i que Torra ha triat aquest exem­ple perquè “és el que menys morts va por­tar” res­pecte a altres inde­pendències.

El PP, com fa dia sí, dia també, va tor­nar a dema­nar al pre­si­dent espa­nyol que apli­qui el 155. Abans-d’ahir, Casado va dema­nar inter­ve­nir els Mos­sos, TV3 i Cata­lu­nya Ràdio, les esco­les i les finan­ces de la Gene­ra­li­tat. Ahir, la dipu­tada cata­lana Andrea Levy va dema­nar només la inter­venció dels Mos­sos “per garan­tir la segu­re­tat ciu­ta­dana, que en aquests moments està en perill”.

Torna la “bal­ca­nit­zació”

El pre­si­dent del PP català, Ale­jan­dro Fernández, va recu­pe­rar l’acu­sació de bal­ca­nit­zació que ja uti­lit­zava con­tra el cata­la­nisme el pre­si­dent José María Aznar i va con­si­de­rar que ara ja no se’ls podrà acu­sar d’exa­ge­rar la seva com­pa­ració amb l’inde­pen­den­tisme català.

També la cap de l’opo­sició cata­lana, Inés Arri­ma­das, va dema­nar al pre­si­dent espa­nyol que enviï un reque­ri­ment previ a Torra abans d’apli­car el 155 perquè el con­si­dera un “perill públic” en apel·lar a la via eslo­vena, que va qua­li­fi­car de “con­flicte civil amb violència”, i en va recor­dar les “dese­nes de morts”

Però també Cata­lu­nya en Comú va cen­su­rar Torra per posar d’exem­ple la via eslo­vena. L’alcal­dessa de Bar­ce­lona, Ada Colau, con­si­dera una irres­pon­sa­bi­li­tat la posició del pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat i defensa que “la cohesió social de Cata­lu­nya ha d’estar per damunt de les ocurrències i cor­ti­nes de fum per tapar els pro­ble­mes del govern”.

Per la seva part, la pre­si­denta del grup par­la­men­tari, Jéssica Albi­ach, va dema­nar a ERC que aclarís si estava d’acord amb Torra i va acu­sar el govern d’estar “des­con­nec­tat de la rea­li­tat social del país”. Per Albi­ach, el cata­la­nisme “només pot ser un movi­ment pacífic i de majo­ries”.

Reunió pels Mossos i crítica dels presos als “violents”

El president Torra va començar ahir al matí un dejuni de 48 hores en solidaritat amb els presos en vaga de fam a la presó de Lledoners. A dos quarts de deu del matí es va incorporar al dejuni que fa un grup d’activistes de Prou Ostatges al Dipòsit del Rei Martí del barri barceloní de Sarrià. Al vespre, Torra es va desplaçar al monestir de Montserrat, on a les set es va iniciar una segona campanya de dejuni. Torra ha dormit aquesta nit al monestir i també ho farà aquesta propera fins a finalitzar el dejuni dimarts al matí, moment en què es traslladarà al Palau de la Generalitat per presidir el consell executiu setmanal. De quatre a dos quarts de set d’ahir, però, Torra es va reunir al Palau de Pedralbes amb el conseller d’Interior, Miquel Buch, així com amb el secretari general d’Interior i el director general de la policia per visionar i “repassar totes les actuacions que es van produir el dia 6 i les seves imatges”, segons un comunicat del govern, que no feia cap referència a possibles mesures o canvis a adoptar als Mossos. D’altra banda, un portaveu de Prou Ostatges va fer pública ahir la crítica dels presos en vaga de fam a les actituds d’alguns dels manifestants de Girona i Terrassa. Els presos haurien mostrat “preocupació “ perquè “l’acció de gent amb la cara tapada passés davant del compromís no violent i d’un sacrifici personal extrem com la vaga de fam”.