DUES MIRADES 
La puta i la Ramoneta ha tornat. El vell vici de Convergència, corregit i augmentat. Per un costat declara que CDC no es defineix com un partit independentista, però, al mateix temps, pronostica que «Catalunya serà una nació lliure d'aquí un any». ¿Càlcul electoral? ¿Marxa enrere? ¿Pactes ocults? És legítim que un partit tracti de mantenir-se en el poder, però, ¿ha sigut honest el joc convergent? ¿Ho ha sigut amb els sentiments de tants ciutadans? En tot procés independentista, la identitat hi té un paper fonamental. La seva força i la seva capacitat de cohesió resulten bàsiques per a l'èxit de la causa, però a ningú se li escapa que es tracta d'un material especialment sensible. Les persones que somien amb la independència han viscut uns anys d'especial exaltació identitària. Només s'ha d'observar la profusió d'estelades en qualsevol objecte capaç de suportar-les. Mentrestant, per a aquells que senten una identitat dual o múltiple o, simplement, és una cosa que no els preocupa, han sigut dies incòmodes. Molestos perquè se sentien forçats a reflexionar i posicionar-se sobre una cosa que no entrava en les seves prioritats. Avergonyits davant la manipulació de la història o la propaganda desbordant als mitjans públics. Els uns i els altres, des de l'extrema il·lusió o la radical contrarietat, hem invertit moltes energies en el tema. Massa perquè ara es redueixin a un oportunista joc de paraules |
|
|