LA RODA 
¿S'imaginen una campanya electoral sense Twitter? Quin avorriment. És cert que el nostre timeline s'omple de tuits electoralistes i que els candidats envaeixen Facebook, però una campanya sense fakes, fucks i trolls seria insuportable. La número 4 d'ICV-EUiA a Girona, Marina Pibernat, ha batut el rècord i en només dos dies ha hagut de retirar-se víctima dels seus insults a Twitter als «catalanufos» i l'«escòria» dels nacionalistes. El zasca de Jordi Évole a l'alcalde del PP de Badalona, Xavier García-Albiol, pel seu missatge xenòfob de neteja, també ha sigut memorable. La candidata del PP de Rubí, Mònica Querol, també rebia aquest diumenge pel seu primer els de casa, eslògan de Plataforma fa quatre anys. I a l'alcaldable del PP de Salt, Sergio Santamaría, les mofes li van arribar poques hores després d'iniciar-se la campanya, per l'error de l'empresa de les banderoles, al proposar solucions per a Terrassa. Twitter, tot velocitat i excés, és una gran trinxera per als equips digitals dels candidats. La nit del divendres hi va haver més de 30.000 tuits sobre el debat d'alcaldables de Barcelona, organitzat per BTV i la FAVB, sota l'etiqueta #BTVe15, que va ser tendència a Espanya abans, durant i fins a cinc hores després de l'acte. Ada Colau, que té una ciberlegió al seu costat, i Xavier Trias van ser els que més mencions i referències van sumar. Bipolarització 2.0. Alfred Bosch i Alberto Fernández Díaz, els més relaxats i els que menys hi tenien a perdre, van capitalitzar les puntes més altes, arran d'una relliscada i un cos a cos. La CUP, absent en el debat pels blocs electorals, es va colar en el de la xarxa amb #BTVe15. C's es va abstenir. La llei electoral no sap què són les xarxes socials, però les candidatures sí |
|
|