Participació ciutadana

11/10/14 02:00 JOSEP ARACIL I XARRIÉ
La participació no es pot limitar a fer-la al carrer, de forma lúdica i festiva, sense el contingut vital d'una participació activa al municipi o barri

S'està configurant una nova societat en què la gent vol participar en els afers que els afecten com a ciutadans, rebutjant les actuals relacions polítiques de només votar cada quatre anys. Aquestes ganes de participar haurien de portar aparellades plantejaments de canvis socials de baix a dalt i quina millor oportunitat, en el cas de Catalunya, que poder fer-ho amb la seva creació com a nou estat, en l'àmbit d'una Europa dels pobles, que tard o d'hora s'acabarà imposant, com la millor forma de configurar el seu territori, substituint els històricament obsolets estats nació actuals, massa grans per permetre la participació de la seva ciutadania, molt més possible amb territoris més petits, constituïts com ecosistemes culturals, relacionats de forma distribuïda en xarxes d'àmbit global. 

 

La independència de Catalunya només serà possible si els catalans i catalanes lluiten de forma pacífica i organitzada per aconseguir-la, comptant per fer-la possible amb una àmplia plataforma, feta de baix a dalt, sostinguda per tres potes. Dues d'aquestes potes ja les tenim, són Òmnium Cultural en l'àmbit de defensa de la identitat i la llengua. L'altra, l'Assemblea Nacional Catalana en l'àmbit més polític de conscienciació ciutadana. Si realment la gent vol participar, ho hauria de fer al lloc més proper dels municipis, i és aquí on hauria de néixer la tercera pota, la d'una societat civil organitzada sense afany de lucre, que en l'àmbit municipal estigui disposada a posar en marxa actuacions de canvis socials locals, que serveixen d'aprenentatge, per a ser incorporades en l'àmbit global del territori de Catalunya, tot tenint en compte que la independència de Catalunya és la condició necessària, però no suficient, per a la construcció d'una nova societat vàlida per a tothom.

 

Malauradament això no està succeint del tot, i la seva mancança pot acabar essent negativament decisiva. La participació no es pot limitar a fer-la al carrer, de forma lúdica i festiva, com un simple foc d'encenalls, sense, però, el contingut vital d'una participació activa al municipi o barri. Ho posa en evidència l'actual conformisme de no fer res, perquè es creu que no hi ha res a fer o per justificar que realment no es vol fer res, per evitar els esforços i maldecaps que hauria de superar una societat civil alienada, que de cap de les maneres està disposada a mullar-se, en un entorn social complex, que requereix gent que pensi i que actuï en conseqüència.

 

Hauríem de ser capaços de poder veure la realitat negativa que ens envolta, per poder-la modificar, entenent que en aquests moments el coll d'ampolla social el trobem en una societat civil que no se sap si en el seu àmbit més proper del municipi no actua per no pensar, o no pensa per no actuar. De cap de les maneres podem donar la culpa de tot el que ens passa als altres, principalment als polítics, si nosaltres no som capaços d'aplicar plantejaments existents, viables i possibles que van de baix a dalt, com per exemple la creació de consells ciutadans municipals, com un suggeriment, per començar a caminar cap a una nova societat, que aposti per la plena ocupació i l'autorealització personal, en un entorn individualista comunitari, per ser més amb els altres ( www.euroseniorpremia.net/esquemes/propostaciutadanacat.pdf ).

 

Per acabar aquestes reflexions sobre la participació ciutadana, en què s'ha tractat la possible independència de Catalunya, cal no oblidar la proclamació de la II República l'any 1931, com a resultat d'unes eleccions municipals, que van posar en evidència que la voluntat del poble està per sobre de les lleis vigents, que en aquell moment van ser totalment vulnerades. L'any 1931 la societat civil estava fortament organitzada, amb un projecte de societat molt avançat, admirat en molts països occidentals. També ho estava en el procés de la transició democràtica, amb uns alts índexs de participació i d'il·lusió, propis d'una societat políticament analfabeta però que de forma majoritària hi va donar suport, entenent-la ingènuament com una cosa seva, a la qual va dedicar molts esforços i afanys.

Darrera actualització ( Dissabte, 11 d'octubre del 2014 02:00 )