ARTICLES
Evilanova@elpuntavui.cat - 11 octubre 2015 2.00 h

ANÀLISI

El valor de la marca

ESTEVE VILANOVA

El valor de marca és aquest intangible d'atributs que s'atribueix a una marca i, precisament, perquè és un intangible, té un component molt important de percepció subjectiva. Les empreses tenen molta cura a protegir la seva marca perquè saben que en un món globalitzat la diferenciació i el prestigi són dos elements imprescindibles per l'èxit. També els països procuren que la seva marca es posicioni en els llocs capdavanters. Pels consumidors, no és el mateix la marca de país de Veneçuela que la de Suïssa, posem per cas. I quan esmentem aquests dos països, per exemple, ràpidament ens vénen al cap unes propietats i unes maneres de ser que ens els diferencien i ens els situen clarament.

L'aspiració d'una bona marca de país com la de qualsevol marca d'empresa és una aspiració constant, i per a aquest objectiu s'inverteixen grans quantitats de diners. Alemanya és un país que gaudeix de bona marca i, sobretot, tenia l'atribut de país seriós, metòdic i de qualitat. I en aquesta visió hi ha contribuït molt el prestigi de marca de les seves empreses. És per això que el fet Volkswagen és tan greu perquè ha atacat plenament un dels seus punts més forts. I també ens demostra la feblesa que pot tenir un prestigi guanyat amb molts anys. Un reduït nombre de persones poden fer un mal terrible i, realment, la crisi de Volkswagen, que també afecta la marca de país, n'és d'unes conseqüències colossals.

Aquests accident tècnic es pot solucionar força ràpidament amb milers de milions d'euros: simplement cridant els propietaris dels cotxes afectats i solucionar-ho, però costarà molt més de recuperar el prestigi de marca que l'havia posicionada com a líder mundial en vendes, perquè davant d'una feblesa, la competència sempre se n'aprofita.

És per això, per aquest prestigi de marca de país i per la importància que té en el món, que em preocupa molt la imatge de país que ara estem mostrant al món els catalans. La primera crítica que em faig és per aquest estrany destí nostre de voler fer sempre les coses difícils pels camins més difícils i mai triem els camins que ens serien més fàcils. Això que es repeteix molt sovint s'hauria d'estudiar. Els resultats de les eleccions han estat un clar sí, però pel camí més difícil, i no sempre serà possible assolir el que volem per aquest camí, simplement per les dificultats que afegeix a la complexitat del procés. La voluntat és molt important, imprescindible!, però també ho és la possibilitat i, si les dificultats del camí triat són extremadament costoses, el més assenyat seria triar un altre camí.

Sento una mena d'esgarrifances quan sento que Raül Romeva diu que tot els que va proposar la CUP en la conferència li sona bé, quan no té cap punt en comú amb el full de ruta de Junts pel Sí. De fet, el procés de ruptura de la CUP va tenir 300.000 vots i el gradual de Junts pel Sí en va tenir 1.600.000, per alguna cosa deu ser.

Fins ara el procés amb totes les seves dificultats l'hem fet amb un prestigi de marca important i és la nostra fortalesa, i la sorpresa del món és precisament de com ho fem: amb seny, amb democràcia, pacíficament... I segurament, també és gràcies a aquesta manera de fer que el procés ha aplegat tanta gent i és tan transversal.

Ja sé que per alguns no els digui res, però que l'agència Standard & Poor's en rebaixi la qualificació del deute no és un fet agradable perquè té molta incidència internacional i econòmica. I si finalment, el programa de la CUP s'imposa i sacrifiquem el president Mas, podem donar per descarrilat el procés per un temps, perquè haurem perdut tot el nostre prestigi del valor de la marca Catalunya.