ECONOMIA
BARCELONA - 11 novembre 2016 2.00 h

180 milions més a l'any en tributs

 El projecte de llei d'acompanyament prepactat amb la CUP introduirà fórmules “innovadores” i elimina exempcions en l'IRPF a canvi de no apujar tipus

 Es tramitarà en paral·lel un nou impost sobre actius d'empreses no productius

ÒSCAR PALAU - BARCELONA

Uns 180 milions més a l'any en tributs propis i cedits, ja sigui per la creació de noves figures o per la modificació d'exempcions i bases imposables d'algunes de ja existents. Aquesta és la recaptació extra que preveu ingressar el govern arran de les modificacions pactades fins ara en la negociació amb la CUP pel pressupost del 2017, que seran incloses en el projecte de llei de mesures fiscals, financeres i administratives (la llei d'acompanyament) que l'executiu aprovarà aquest mes, tan bon punt rebi el vistiplau dels cupaires –que ho duran a votació demà del consell polític, si bé fonts internes aclarien ahir que un no significaria tot just donar-se més dies per continuar negociant– i dels informes preceptius dels òrgans interns de la Generalitat: el consell tècnic del govern i el Consell del Treball, Econòmic i Social.

Això sí, com que la majoria de canvis entrarien en vigor avançat ja el 2017 –per la demora en l'aprovació de la llei, i la necessitat de reglaments posteriors per desenvolupar algunes de les noves figures–, l'any vinent tot just es preveu augmentar la recaptació uns 121 milions per aquests conceptes. El document, que en cas que ara s'aprovi així encara estarà obert a millores a través d'esmenes en el tràmit parlamentari, s'adapta al marc legal vigent, dins del qual pretén fer “aportacions innovadores”, segons el secretari d'Hisenda, Lluís Salvadó, per explotar al màxim la capacitat per assolir ingressos i alhora trobar resposta a les demandes polítiques sorgides en la negociació. A més, es vol reduir costos indirectes de gestió i lluitar contra el frau fiscal.

No tocar tipus als grans

El preacord assolit fa equilibris i aconsegueix donar més progressivitat al sistema fiscal i gravar més els qui més tenen, com exigia la CUP, sense tocar els tipus dels impostos que afecten la majoria de la població, l'IRPF, patrimoni i successions i donacions, com havia fixat com a línia vermella el govern, i en especial el PDECat. A més, es recuperen d'una o altra manera tributs suspesos o anul·lats pel TC, i així es manté l'impost sobre habitatges buits, sobre el qual s'ha aixecat la suspensió provisional si bé està pendent de sentència, i es crea l'impost sobre el risc mediambiental radiotòxic, que substitueix el que es va suspendre sobre la producció nuclear en existir-ne ja un d'estatal similar. També canvia de base imposable, perquè sigui “més robust”, segons Salvadó, l'impost sobre grans establiments comercials, que passarà de gravar la superfície a gravar les externalitats negatives de la mobilitat de vehicles privats que atreuen.

L'acord també planteja una reforma en profunditat de la taxa turística, que s'apujarà i incidirà en especial sobre els pisos turístics. A més, s'actualitzen els tipus de l'impost sobre les màquines recreatives, i s'apugen els de transmissions patrimonials (en les operacions més cares) i actes jurídics documentats. A canvi de no apujar tipus als trams més alts de l'IRPF, amb què el govern calculava recaptar uns 10 milions més, el preacord –que en principi ja no es redebatrà amb la CUP en el tràmit parlamentari– preveu eliminar diverses deduccions que tenien empreses i rendes superiors a 30.000 euros, per fer créixer els ingressos en una xifra similar.

L'únic tribut del tot nou que finalment inclourà el projecte de llei d'acompanyament és el que gravarà les begudes amb un excés de sucre. Això sí, en l'intent de trobar “espais fiscals no ocupats”, el govern i la CUP han pactat desenvolupar en paral·lel en el temps, si bé com a proposició de llei a banda perquè “encara no està prou madur” per incloure's en la llei d'acompanyament, un nou impost sobre actius no productius de les persones jurídiques, per gravar propietats com ara cotxes de luxe, iots, aeronaus i habitatges particulars que ara es posen a nom d'empreses per evitar l'impost de patrimoni i poder deduir-se'n l'IVA. El govern admet que preferiria crear un impost sobre les grans fortunes com el que s'aplica per exemple a Guipúscoa, però no té les competències per fer-ho, i la nova figura, de la qual no ha fet càlculs de recaptació, no en serà ben bé un substitut.