OPINIÓ
12 gener 2017 2.00 h

VUITS I NOUS

Coherència

MANUEL CUYÀS
“La decisió de Puigdemont ha fet més confús el procés

Definitiu: Carles Puigdemont no es presentarà a noves eleccions, siguin les constituents de després del referèndum, siguin les d'abans del referèndum si la consulta no s'arriba a celebrar. El seu partit, el PDeCAT, diu que cal mantenir la calma, però els primers a haver-la perduda són els seus dirigents i militants, que pensaven convèncer el president de l'opció contrària. Diu l'interessat que ho fa per coherència: va dir que el seu mandat duraria divuit mesos a l'hora d'acceptar el càrrec, fa un any, i no pensa desdir-se'n. La coherència fa bonic i és exemplar ara que tan pocs la practiquen, només que la política és tan canviant i aporta tantes sorpreses i novetats que molts cops cal adaptar-la a la realitat. Si has dit que plegues, has de plegar. Però les circumstàncies sobrevingudes et poden obligar a una altra coherència. El PDeCAT no va sobrat de líders, i Puigdemont n'és en aquest moment el principal. Seria coherent la continuïtat.

Uns diuen que Puigdemont no seguirà per les conviccions pròpies ara descrites. Uns altres, per compromisos familiars. Uns altres perquè vol cedir la plaça a Artur Mas. Aquests últims asseguren que quan Mas va dipositar les seves complaences successòries en Puigdemont, el president que feia “un pas al costat” va sol·licitar al neòfit que li guardés el lloc per quan pogués tornar. Si això fos així, Mas ocuparia la candidatura a la qual Puigdemont renuncia. Tornem-hi: la política ho precipita tant tot que si al moment de fer el canvi Mas tenia un alt prestigi entre els seus i entre una gran part de la massa independentista, no és segur que passat un any la flama es mantingui igualment encesa. La processó és llarga i el ciri, curt. I la memòria, més curta encara. Mas va ser enviat a “la paperera de la història”, segons expressió més aviat desagradable de la CUP, formació a la qual tothom, per cert, celebra la coherència. A la paperera no, però a un cert oblit, obligat per la inacció i la poca exposició pública, sí. Però callo per no contradir-me: qui diu que d'aquí uns mesos Mas no s'hagi convertit de nou en una primera figura. Ara: Puigdemont ha arribat a un bon nivell d'entesa amb la CUP. El podrà mantenir Mas, comprensiblement ressentit amb els que el van facturar al cove dels papers rebregats? Sempre hi ha el reciclatge, és clar...

La decisió de Puigdemont ha fet més confús el procés. Aquesta confusió deu explicar que en els dinars de Nadal el procés hagi tingut poca presència i que el Twitter, on tant la gent s'expressa, hagi quedat com en suspens. L'independentisme està expectant, s'interroga íntimament sobre les possibilitats d'un referèndum i el seu resultat, i, potser perquè fa fred, el silenci recorda aquell que s'avança a una gran nevada.