Ruptures en un any de campanya

La batalla en el socialisme madrileny i la crisi dins de CiU són dues mostres de tensions de fons

La Vanguardia en català | 12/02/2015 - 00:00h


Lluís Foix


Els canvis que s'entreveuen aquest any de tantes eleccions comencen a tocar l'estabilitat de partits que han ocupat la centralitat des del començament de la transició. Semblava que Pedro Sánchez tenia calmat el front andalús i ara li ha esclatat un conflicte al Partit Socialista de Madrid. Ha destituït Tomás Gómez per sospites d'un vincle delictiu entre el dirigent madrileny i el sobrecost del tramvia de Parla on Gómez va ser alcalde fins al 2008. Era, a més, un aspirant a candidat per a les eleccions autonòmiques madrilenyes que seran el 24 de maig. Les desavinences personals eren conegudes.

Mentre el drama es desenvolupava al carrer Ferraz, diversos càrrecs d'Unió Democràtica de Catalunya posaven el crit al cel per la divisió de vot que es va produir en la coalició a propòsit de la llei antiterrorista contra la gihad. Mas i Duran intentaran recompondre les relacions, però el carro marxa pel pedregar i sospito que en les eleccions del 27 de setembre CDC i Unió no aniran en la mateixa llista. Per una raó ben coneguda: Mas ha pujat al carro de la independència i Duran no ho ha fet. Unió pot perdre-hi molt però el partit del president, també. Queden més de set mesos de campanya i en veurem de tots els colors.

Però la ruptura entre Pedro Sánchez i Tomás Gómez té encara més abast, amb anuncis de querelles pel mig i manifestacions dels fidels del defenestrat Gómez davant la seu del PSOE. He recordat les referències que Josep Tarradellas solia fer sobre el que en temps republicans es coneixia com la Federació Socialista de Madrid.

Les discrepàncies de fons entre el sector de Largo Caballero i el d'Indalecio Prieto van causar grans ensurts. En la votació al Palau de Cristall del Retiro de Madrid per succeir, més aviat desbancar, el president Alcalá Zamora i elegir Manuel Azaña després de la victòria del Front Popular el febrer del 1936, es van produir molts aldarulls fins al punt que el caballerista Luis Araquistáin va donar una solemne bufetada a Julián Zugazagoitia que representava el sector més moderat liderat per Prieto.

Els paral·lelismes entre aquells dies del 1936 i el que passa ara serien absurds. Però la història hi és. La destitució de Gómez va molt més enllà de la candidatura per batre's amb el PP a la Comunitat de Madrid. Són les velles navalles que tornen a passejar-se pels passadissos del poder socialista. Les mateixes que s'exhibeixen quan la dreta està passant per períodes d'inestabilitat.

Pedro Sánchez pot guanyar la partida i enfortir el seu lideratge. Si la perd, el seu mandat serà breu. El futur de la federació de CiU dependrà de si volen mantenir l'aliança per sumar o bé decideixen trencar i que cada formació vagi a la seva. El més probable és que tots dos hi perdrien en nombre de vots. Però hi ha ruptures que semblen inevitables.