El vot dels estrangers


 12/04/2016 00:25

Dels set milions i mig d’habitants que té Catalunya, poc més d’un milió són estrangers, i la majoria –prop de 800.000 majors de 18 anys– no van poder votar el 27 de setembre passat a les eleccions autonòmiques. Traslladant aquests guarismes a l’Estat espanyol, a les últimes eleccions generals prop de quatre milions de ciutadans estrangers en edat de votar tampoc no van poder acudir a les urnes el 20 de desembre.

El col·lectiu d’immigrants més important establert a Catalunya és el marroquí, amb 222.181 residents, seguit del
romanès, amb 98.000. A l’Estat espanyol aquestes dues comunitats s’acosten gairebé als 750.000 residents cadascuna. En tots dos àmbits geogràfics, darrere dels marroquins i els romanesos trobem els residents comunitaris, els sud-americans, els africans i els asiàtics.

Les xifres dels organismes oficials indiquen que durant els primers anys de
la crisi el nombre de residents estrangers es va mantenir estable, però des del 2013 ha anat a la baixa, sobretot per les sortides d’immigrants cap a altres països o cap al seu lloc d’origen, però també a causa de les nacionalitzacions.

Pels sindicats, la participació política i el dret de vot dels ciutadans estrangers és una qüestió que tard o d’hora s’haurà d’abordar amb serietat i amplitud, perquè no és normal tenir milers de persones residents a l’Estat espanyol que no poden elegir els seus representants polítics. El dret a vot no ha de ser només una prerrogativa de tots els ciutadans: també és un mecanisme d’integració, de participació i de concreció democràtic. En el cas dels immigrants legalitzats que fa uns anys que viuen entre nosaltres i que estan al corrent dels deures fiscals, és evident que també s’han de beneficiar dels drets polítics.

Si la Constitució no es canvia, la llei espanyola restringeix el dret de sufragi dels estrangers a les eleccions locals, en el cas d’acords de reciprocitat amb altres països. Per fer-nos una idea del volum dels ciutadans exclosos, només cal recordar que tant els romanesos com els marroquins residents a Espanya superen els habitants de les comunitats autònomes de La Rioja, Cantàbria i Navarra.

L’adjudicació del dret a votar seria
un antídot democràtic eficaç per evitar la utilització electoralista –i de vegades racista– de la immigració. Si els estrangers en situació legal consolidada poguessin votar, els polítics segur que fa­rien un altre discurs per poder atreure nous votants. Tal com deien recentment a La Vanguardia les escriptores amazigues Najat el Hachmi i Laila Karrouch (totes dues residents a Catalunya i que escriuen els seus llibres en català), el dret dels estrangers a votar, en aquest cas els marroquins, evitaria l’aparició
de líders fantasma que ningú no ha escollit i que des de fa temps s’erigeixen unilateralment en representants d’aquest col·lectiu.