POLÍTICA
BARCELONA - 12 abril 2018 2.00 h

L’Europol veu desproporció en l’acció antiterrorista a l’Estat

 L’informe sobre els actes terroristes a Europa durant el 2016 detecta a Espanya pocs atacs i de baixa intensitat però molts detinguts

 Cap acte similar als dels CDR va ser considerat terrorisme

JORDI PANYELLA - BARCELONA

“A Espanya, les activitats terroristes d’esquerres i anarquistes es van mantenir en nivells baixos. Cinc atacs es van produir durant el 2016 però no van suposar cap planificació operacional extensa o l’ús d’artefactes explosius improvisats o armes de foc sofisticades. A pesar d’això, 19 persones van ser arrestades amb relació al terrorisme d’esquerra i anarquistes. El nombre de detencions al país s’ha mantingut constantment alt, amb un total de 100 arrestats des del 2013.”

Qui argumenta d’aquesta manera no és cap organització antisistema denunciant abusos de l’Estat, ni cap ONG de defensa de drets humans. El paràgraf entre cometes que obre aquest article és un extracte de l’Informe des situació i tendències del terrorisme a Europa, 2017, de l’Europol, que posa de manifest una evident desproporció entre l’activitat subversiva d’alguns grupuscles d’extrema esquerra o antisistema i l’actuació repressiva de les forces de seguretat de l’Estat espanyol. No ho diu així, però és evident que l’ens que agrupa les policies europees considera que l’aparell policial i judicial de l’Estat espanyol veu més terroristes dels que realment hi ha. L’informe destaca que la duresa contra aquests col·lectius d’extrema esquerra ha tingut com a conseqüència una “disminució del nombre d’atacs” durant els últims tres anys.

L’informe de l’Europol, signat pel seu director, el britànic Robert Mark Wainwright, s’estructura en cinc capítols dedicats al terrorisme gihadista –primera i gran preocupació de les policies europees–, el terrorisme que s’anomena etnonacionalista o separatista, el terrorisme de grups d’extrema esquerra, el terrorisme de grups d’extrema dreta i, finalment, el terrorisme d’una sola causa i que habitualment són reivindicacions associades a grans protestes socials. En total, l’Europol va recollir 142 atacs terroristes a Europa, durant el 2016, 99 dels quals amb finalitat nacionalista, la majoria d’aquests vinculats a Irlanda del Nord i només cinc, a l’Estat espanyol, en accions d’activistes bascos.

En el capítol del terrorisme extremista, Espanya només va detectar activitat catalogada de subversiva en els sectors d’esquerra o antisistema, amb un total de 19 detinguts, mentre que no es refereix cap incident en el capítol del terrorisme de l’ultra dreta. Pel que fa als militants d’extrema esquerra es destaca el fet que alguns s’han afegit a les milícies kurdes que lluiten a Síria o l’Iraq.

L’últim capítol de l’informe aborda els actes catalogats de terrorisme però que responen a moviments que es revolten contra una causa única, com pot ser una protesta per una qüestió mediambiental o animalista. Es tracta, habitualment, d’accions de reivindicació al carrer, amb molta gent, amb ocupació d’espais públics, amb o sense permís de les autoritats, circumstàncies similars als actes que fins avui han protagonitzat els CDR a Catalunya.

Segons l’Europol, el 2016 no hi va haver cap acte terrorista que es pugui englobar en aquesta categoria i només ressalten protestes a Alemanya, sabotejant línies de tren, o a Bèlgica, contra el comerç de pells, però cap amb contingut subversiu,

LES XIFRES

142
atacs
terroristes, culminats o fallits, va registrar l’Europol en territori europeu el 2016.
99
atacs
de terrorisme amb finalitats nacionalistes hi va haver a Europa el 2016, la majoria a Irlanda.

Activistes anti-TAV, no terroristes

L’any passat, el Tribunal Suprem d’Itàlia va emetre una sentència sobre un cas amb la qual es pot establir un cert paral·lelisme a l’actual acusació de terrorisme contra integrants dels CDR. El maig del 2013, quatre activistes del moviment NO TAV, que s’oposaven de manera contundent, i també violenta, a les obres del TAV entre Lió i Torí per la vall de Susa, van ser detinguts acusats de terrorisme després d’atacar amb còctels Molotov maquinària de les obres. L’acció és molt més violenta que qualsevol de les dutes a terme fins ara pels CDR, però el moviment en si és molt similar, amb milers de persones mobilitzades al carrer, de la mateixa manera que és similar el plantejament del delicte de terrorisme en els codis penals d’Itàlia i Espanya. El periple judicial del cas va acabar l’any passat amb una sentència del Tribunal Suprem d’Itàlia en què es diu que no n’hi ha prou amb cremar una màquina per acusar algú de terrorisme: “Fan falta accions concretes que resultin danys greus per al país.”