Certeses i incerteses de l’article 155

12/10/2017 00:39

La primera certesa és que l’article 155 de la Constitució espanyola (CE), després de setmanes i mesos de parlar-ne, ahir es va començar a aplicar formalment per primera vegada. Aquest primer pas en l’aplicació efectiva de l’article 155 ha estat el doble requeriment formulat pel Govern de l’Estat al president de la Generalitat per tal que confirmi si cap autoritat catalana ha declarat (amb vigència o no) la independència de Catalunya i, en cas de resposta afirmativa o que no es pugui considerar inequívocament negativa, revoqui aquesta declaració. Els terminis de resposta fixats són, respectivament, el 16 i el 19 d’octubre, és a dir, són curts però no exprés. Segons el text del requeriment els fets que el justifiquen serien el discurs del president de la Generalitat en el ple del Parlament el 10 d’octubre i la posterior signatura d’una declaració d’independència de Catalunya per part de diputats de Junts pel Sí i la CUP.

Exposades aquestes dades, apareix un primer element d’incertesa: es pot aplicar l’article 155 si no hi ha cap votació parlamentària ni decisió governamental sobre la independència de Catalunya, és a dir, no hi ha cap acte jurídic publicat al DOGC en aquest sentit? No sembla que declaracions purament polítiques suposin vulneracions d’obligacions constitucionals o afectacions a l’interès general d’Espanya susceptibles de posar en marxa l’article 155. Si el Govern central, malgrat això, decideix continuar amb l’aplicació de l’article 155 haurà de concretar les mesures que vol adoptar en aquest marc i sol·licitar-ne l’aprovació per la majoria absoluta del Senat. En qualsevol cas aquestes mesures han de venir presidides per dos criteris, que són els de proporcionalitat (adequació estricta al fi perseguit) i temporalitat (durada limitada).

Arribats aquí sorgeixen noves incerteses, ja que el precepte constitucional no concreta gens quines mesures es poden prendre més enllà de la possibilitat de “donar instruccions a totes les autoritats de les comunitats autònomes”. El gran interrogant és: es poden dissoldre òrgans i destituir o suspendre autoritats? Aquesta darrera mesura la pot adoptar el Tribunal Constitucional d’acord amb la reforma de la seva llei aprovada el 2015. Per tant, a manca de previsió expressa, no sembla que es pugui aplicar en el marc de l’article 155 CE.

En aquest punt convé subratllar les diferències de la CE amb textos constitucionals com els d’Itàlia i Àustria, en els quals es preveu la dissolució del parlament regional o de l’Estat federat i la destitució del president regional. Encara resulta més significatiu tenir present que durant el debat de l’article 155 CE en el procés constituent espanyol va ser rebutjada una esmena del Grup Popular que pretenia com a mesures concretes a adoptar en el marc d’aquest precepte la suspensió d’òrgans de la comunitat autònoma i la designació d’un governador general.

Per acabar pot ser oportú recordar que el Tribunal de Garanties Constitucionals de la II República va sentenciar el març de 1936 que era inconstitucional la suspensió total de l’autonomia de Catalunya declarada després dels fets del 6 d’octubre de 1934. La llàstima és que aquesta decisió va venir quan el president Companys ja havia passat bastants mesos a la presó...