EDITORIAL
12 novembre 2015 2.00 h

Catalunya, sota amenaça

El braç judicial del poder executiu espanyol va tornar a actuar ahir com a corretja de transmissió dels designis del govern espanyol suspenent la declaració de desconnexió catalana i estrenant el seu paper de sala penal i de justícia preventiva amb l'amenaça directa contra vint-i-un càrrecs polítics que de moment no han fet ni tenen previst fer altra cosa que donar sortida a la voluntat popular expressada a les urnes. La justícia espanyola ha tornat a enfonsar una mica més el seu prestigi deixant-se instrumentalitzar per un Estat que clama pel respecte a la llei però que la manipula en contra del concepte més bàsic de democràcia. Perquè, què és sinó un acte democràtic impecable la resolució d'un parlament per majoria absoluta? Quines lleis poden estar per damunt de la voluntat popular, i més quan aquestes lleis emanen d'una sobirania popular que la ciutadania catalana representada en un Parlament escollit democràticament ha decidit que no és la seva?

El procés català ha entrat definitivament en la part en què s'obre no pas un conflicte legal sinó de legitimitats. Catalunya s'ha autodeterminat per legitimar-se a ella mateixa com qualsevol altre país del món. Sense subordinació. I aquest principi no pot ser contravingut per lleis que ignoren la voluntat democràtica. Tanmateix, aquests moments en què el conflicte arriba al seu punt culminant, el país no pot encarar-los sense govern. Sense govern no es pot portar cap timó, per més tripulació disponible que hi hagi. Encallar-se en el tram més decisiu d'aquesta ruta pot ser un error no només majúscul sinó, sobretot, irreparable. Cedir la iniciativa a l'Estat per culpa de la inacció només pot portar a una derrota clamorosa.