POLÍTICA
BARCELONA - 12 novembre 2016 2.00 h

Magistrats denuncien l'excés de poder que s'atorga el TC

 Els vots particulars de tres magistrats del TC titllen d'inconstitucional la suspensió de càrrecs que no compleixin les sentències

 Xiol lamenta que no s'analitzés el context polític de Catalunya

EMMA ANSOLA - BARCELONA

El Tribunal Constitucional va donar a conèixer ahir el contingut dels vots particulars dels tres magistrats que van optar per no avalar la reforma de la llei que regula aquest propi òrgan i que li permet sancionar els càrrecs públics que no compleixin les seves sentències.

Els magistrats discrepants són la vicepresidenta Adela Asúa i els magistrats Fernando Valdés Dal-Ré i Juan Antonio Xiol. Tots tres coincideixen a assenyalar com a “inconstitucional” la suspensió de funcions d'autoritats i, a més, hi afegeixen altres argumentacions, entre les quals destaca la de la vicepresidenta, per la seva rotunditat i contundència, ja que apunta a l'excés de funcions que el TC s'atorga amb aquesta reforma. Asua toca directament el moll de l'ós del que hauria de ser la principal funció del tribunal: ser el garant de la Constitució. Així, en l'apartat final de les conclusions, la magistrada destaca que amb aquesta sentència el tribunal “ha abdicat” de la seva escomesa essencial, “la custòdia de la Constitució” davant de les implícites “urgències d'Estat”. I continua assegurant que s'ha adoptat una sentència que sembla “sumament autorrestrictiva” respecte a la jurisdicció del TC, però que, en canvi, “fa créixer enormement el seu poder d'acció davant la resta dels poders constituïts”, conclou.

La gran contradicció

Els tres magistrats sí que comparteixen les raons de la inconstitucionalitat de la reforma, ja que, asseguren, el caràcter sancionador i “de càstig” no concorda amb les funcions del TC. De forma severa s'explica la magistrada Asua que, fins i tot, critica que el recurs no va ser tractat amb “l'adequada seriositat” que requeria. A més a més, la magistrada fa aflorar el que sembla ser una contradicció entre l'objectiu de la reforma i l'instrument per assolir-lo. Així conclou que la finalitat de la sanció no s'adiu amb l'objectiu de fer complir la sentència, ja que després de ser suspès, el càrrec públic perd la capacitat de complir la sentència del TC. Per tant, continua la magistrada, la finalitat és de “càstig” i això “ no és funció del TC” sinó dels “òrgans que integren el poder judicial”, i més quan es tracta de càrrecs públics, la legitimitat dels quals “prové de les urnes”, escriu Asua.

Els tres magistrats també incorporen en el seu escrit argumental una queixa perquè consideren que es va prioritzar la “celeritat” per disposar d'una sentència que no pas el consens dels onze magistrats que integren el Tribunal Constitucional. Recordem que van ser vuit els que van avalar el 3 de novembre passat la reforma de la llei que regula el TC i que aquest aval constitucional permet a partir d'ara que sigui el mateix TC el que decideixi sancionar la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, amb la suspensió del càrrec per no complir el dictamen del TC que l'obligava a aturar qualsevol tràmit relacionat amb el procés sobiranista. Actualment, a Forcadell ja se la investiga per incórrer en una presumpta desobediència en permetre que es debatessin i votessin al Parlament les conclusions per fixar el full de ruta independentista.

Separació de poders

Els magistrats també consideren que prèviament a la redacció de la sentència el debat s'hauria d'haver enfocat precisament en la compatibilitat de l'esmentada mesura, és a dir, la suspensió de càrrecs, amb els principis constitucionals com són la “separació de poders, la inviolabilitat i autonomia parlamentàries, o l'autonomia política de les comunitats”, clou Valdés en l'escrit del vot particular.

Amb la sentència, el TC ha abdicat de la custòdia de la Constitució davant urgències d'Estat
Adela Asua
VICEPRESIDENTA DEL TC
La tasca del TC no pot fer-se eludint el context sociopolític en què es desenvolupa l'acció
J.Antonio Xiol Ríos
MAGISTRAT DEL TC
El recurs entra en el nucli dur d'ordenació jurídica del TC i afecta la base democràtica de l'Estat
Fernando Valdés Dal-Ré
MAGISTRAT DEL TC

Catalunya i l'article 155 de la Constitució

Entre les argumentacions que esgrimeixen els tres magistrats, en sorprèn una de particular i és la que signa el magistrat Juan Antonio Xiol. Aquest membre del TC assenyala que s'hauria d'haver analitzat primer el recurs que va presentar la Generalitat de Catalunya i no pas el del govern basc, tal com va succeir, i que, en ser rebutjat, va donar llum verd a la capacitat sancionadora que a partir d'ara té el TC. Una de les raons que esgrimeix Xiol és que el recurs català va ser registrat abans, però sobretot apunta que l'objecte d'anàlisi, és a dir, la reforma que permet sancionar càrrecs públics, està relacionada directament amb el context polític i social de Catalunya, concretament amb el procés sobiranista, la qual cosa hauria aportat una “valuosa informació”. Xiol també apunta a l'excés de competències que el govern de Rajoy atorga al TC amb la reforma i que, paradoxalment, el mateix TC valida. Xiol recorda que els pares de la Constitució ja van deixar en un segon pla el TC en cas que s'hagués d'aplicar l'article 155, el de l'assumpció de les competències d'una comunitat autònoma per part del govern amb l'aprovació del Senat. Ara la reforma que regula el TC ha alterat aquest paper “substancialment” en atribuir-li la potestat de suspendre càrrecs electes.