HOMO SAPIENS

Com no afrontar el “problema català”

Miquel Riera / mriera@presencia.cat - @mrierapla

14/12/14 02:00 -
Paperetes Foto: DE VOTACIÓ EL PASSAT 9-N ALBERT SALAMÉ.
La comunitat internacional segueix
amb Catalunya el que indica un irònic diagrama
de flux sobre els problemes

a temps corria per la xarxa un diagrama de flux que ironitzava sobre què fer a la feina davant un problema. S'hi donaven “consells” en el sentit que, en vista d'un tema complicat, allò millor és no tocar-lo o, fins i tot, intentar encolomar-lo a algú altre. Més o menys s'hi venia a dir el següent: “Tens un problema? L'has tocat? No? Fantàstic! Si ho has fet, burro! En pots culpar algú altre? Sí? Doncs, cap problema! El pots amagar? Doncs, cap problema!” Una manera “pràctica” d'amagar el cap sota l'ala i de no afrontar com cal les qüestions problemàtiques. De fet, el que està fent la comunitat internacional amb Catalunya. O no actuen com indica el diagrama els responsables de la Unió Europea quan se'ls pregunta sobre la seva posició respecte a la reivindicació catalana? Ho resolen fins i tot de la manera més fàcil: “Això és un afer intern espanyol”, diuen, quan saben perfectament que és un afer intern europeu. I un afer ben important, d'altra manera.

Tornem al diagrama. Com acaben els problemes que s'amaguen sota la catifa? Doncs, que un dia o altre acaben explotant a la cara d'aquells que els hi han amagat. Deixar una qüestió problemàtica per a l'endemà no vol dir resoldre-la, com saben, o haurien de saber, la majoria de persones adultes del món mundial. De fet, la comunitat internacional sap perfectament que no pot deixar permanentment Catalunya sota la catifa, però prefereix fer-ho en vista de les amenaces espanyoles i el fet que, no ens enganyem, el “problema català” no és encara de gran envergadura. D'entrada, per exemple, i malgrat les grans demostracions de força popular de les últimes diades i del 9-N, no s'ha donat al món una imatge contundent d'unitat, ni tampoc s'ha fet un cop de força a les urnes. De fet, caldria considerar que, ni així, una majoria de la comunitat internacional mouria un dit per nosaltres, però la història no ens perdonaria mai que no aprofitéssim aquest moment per forçar el món a arremangar-se i afrontar, finalment, el nostre “problema”. Les eines les tenim. Només cal que, qui les ha de fer servir, ho faci bé i quan calgui.


F

Darrera actualització ( Diumenge, 14 de desembre del 2014 02:00 )