LA CLAU

Enric Hernàndez

ENRIC HERNÀNDEZ

Director

¿Sobiranista o independentista?

@Enric_Hernandez

¿Sobiranista o independentista?

David Castro


DIUMENGE, 13 DE MARÇ DEL 2016

Josep Maria Álvarez, asturià de naixement i català d'adopció, els seus rivals en la pugna per liderar la UGT van intentar fer-li el llit presentant-lo com un perillós independentista. No van ser només els retrets de l'oficialisme, encarnat per Cándido Méndez i el seu favorit, Miguel Ángel Cilleros; fins i tot es van tramitar denúncies formals per anul·lar la candidatura del sindicalista català. «Estic orgullós que la UGT sigui la primera organització de l'Estat en què la catalanofòbia no funciona (...); és bo per a Catalunya i per a Espanya», ha sentenciat Álvarez després d'obtenir el 51% dels vots en el 42è congrés federal del sindicat.

Els atacs de l'establishment ugetista a Álvarez parteixen d'una interessada associació entre la defensa del dret a decidir i el secessionisme: si tots els independentistes demanen un referèndum, tots aquells que demanen un referèndum són, necessàriament, independentistes. És cert que l'independentisme va fiar el seu èxit en el segur rebuig de l'Estat a una consulta, la del 9-N, plantejada de forma unilateral i sense garanties ni efectes jurídics. Però això no obsta perquè molts catalans, també refractaris a la secessió, defensin el referèndum com a única fórmula per encarrilar democràticament el conflicte existent. Vet aquí el triomf electoral d'En Comú Podem a Catalunya.

Que els delegats de la UGT entenguin que es pot ser sobiranista i no independentista, com abans ho van comprendre els votants de Podem, trenca el tòpic d'una Espanya monolítica i obtusa davant els anhels dels catalans. Cosa que hauria d'animar Sánchez i Rivera, tots dos afiliats a la UGT, a reconsiderar els seus prejudicis sobre la consulta catalana, més arrelats en despatxos oficials que al carrer.

NI EXCLUSIONS, NI COMPLEXOS

Ara que fins i tot Artur Mas anteposa el referèndum a la independència, assumint per fi que aquesta no és viable a curt termini, és un moment òptim per construir al Congrés una majoria transversal, sense exclusions ni complexos davant el PP, que abordi amb seriositat l'agenda catalana. Només és necessari un atribut, que desafortunadament escasseja: coratge polític
.