LA CRÒNICA

Garrotín a Carme, garrotada a Ros

13/04/15 02:00 DAVID MARÍN
Forcadell va agafar el micròfon a Ros i va renyar els assistents per la xiulada a l'alcalde
El garrotín, la rumba lleidatana, va despertar un pavelló adormit per tres hores de votació

La ciutat de Lleida va ser ahir la protagonista de l'assemblea de l'ANC de dues maneres ben diferents: per la increïble animació del garrotín dels gitanos lleidatans que van fer ballar tot el pavelló independentista, adormit després de tres hores de votacions agòniques d'esmenes i més esmenes; i per la enorme xiulada que es va endur l'alcalde de la ciutat, Àngel Ros, en el seu breu discurs de benvinguda.

La rumba estava prevista al programa, però no la xiulada. Ros només havia de fer una salutació protocol·lària als assistents a l'inici de la trobada i deixar pas als membres de la mesa de l'ANC. Però des del moment que va ser anunciat pels altaveus va ser escridassat per tot el pavelló. Estava clar que el president del PSC jugava fora de casa. Tot i així, va pujar a l'escenari i va començar a parlar enmig del xàfec. Fins en quatre ocasions va haver d'interrompre el discurs, incapaç de fer-se entendre entre els xiulets i els crits d'independència. Això va portar Carme Forcadell a irrompre en l'escenari. Forcadell va avançar decidida cap al micròfon de Ros (ell feia gestos de dir que no, que no cal, que ell ja va fent malgrat l'escridassada), el va agafar i va renyar els assistents: “Som demòcrates o no som demòcrates?!”, va preguntar al respectable. “Doncs si som demòcrates, respectem totes les idees. En el país que volem construir hi ha de cabre tothom, pensi el que pensi!”

Malgrat que la xiulada va ser molt sorollosa, després costava trobar socis de l'ANC que reconeguessin haver escridassat Ros. De fet, la majoria ho censuraven. “Ha estat una falta de respecte”, opinava Enric Mercader, de la Conca de Barberà. “És cert que la posició de Ros i el seu partit és contrària a la de l'Assemblea, i per això l'han escridassat i ell ja s'ho devia veure a venir, però no calia faltar el respecte d'aquesta manera.” Enric Listosella, veterà independentista del barri de les Corts de Barcelona, censurava als que havien xiulat: “Jo també sóc crític amb Ros, i precisament com que tinc conviccions sòlides, no necessito expressar-les d'aquesta manera.” També n'hi havia que ho veien comprensible: “És normal, s'hi hauria d'acostumar com a polític, és lleig però s'entén que passin aquestes coses”, comentaven en Josep i l'Èric, de l'Alta Ribagorça. Dues sòcies de les comarques gironines dissentien sobre la qüestió: “És lleig que passi això, deu ser cosa de militants de Lleida, pel malestar local”, apuntava la Isabel, de Banyoles. “Doncs jo crec que això forma part de la llibertat d'expressió”, li replicava la Lídia, de l'Empordà. Alguns defensaven obertament la xiulada. Gerard Alcàzar, de Sant Adrià de Besòs, criticava Forcadell per haver renyat l'assemblea. “Hi ha poques oportunitats de poder dir als polítics què pensem d'ells, ella no hauria d'haver fet callar l'assemblea com una professora enfadada, d'aquí a unes setmanes el senyor Ros vindrà a aquest pavelló a fer campanya amb Pedro Sánchez i llavors ja no dirà tot això que ens ha volgut dir de catalanisme i de participació ciutadana, es mereixia l'escridassada”.

Des dels amfitrions lleidatans es van afanyar a excusar-se. “Em, sap greu la xiulada, cal agrair a l'alcalde i a la Paeria totes les facilitats que ens han donat per organitzar aquesta assemblea al pavelló municipal i per tota la seguretat dels entorns”, va dir Ferran Accensi, un dels responsables territorials de l'ANC a Lleida.

La de Ros va ser l'única garrotada sonora de l'assemblea. La resta van ser floretes. Les que més se les va endur en el moment de citar els partits i entitats presents a la reunió la plataforma Súmate, l'Assemblea de Municipis per la Independència (AMI), i Antoni Salazar, patriarca gitano de Lleida, que va fer un abraonat discurs a favor de la independència de Catalunya i va prometre difondre aquest missatge entre tots els col·lectius gitanos dels Països Catalans.

De fet, la cultura gitana va ser molt present a l'assemblea al ritme del grup Rumberes del Garrotan, que van aconseguir aixecar l'ànim dels membres de l'assemblea, decaigut després de tres hores de lenta i agònica votació de les centenars d'esmenes presentades al full de ruta de l'ANC.

El grup va cantar diversos garrotins (peça de rumba amb rimes improvisades en català, pròpia dels gitanos de Lleida, i que segons alguns és l'origen de la rumba catalana traslladada a Barcelona pels gitanos d'Hostafrancs, Gràcia i el carrer de la Cera), sempre amb la clàssica tornada “a garrotín, a garrotan, de la vera vera vera de Sant Joan”, i fins i tot el president de Súmate, Eduardo Reyes, va sortir a l'escenari per arrencar-se amb unes rimes, ell en castellà: “Mariano nos tiene rabia / nosostros nos quedamos con Catalunya / quédate tú con España.

També hi va haver garrotín per a Carme Forcadell, que ahir va celebrar la seva última assemblea en qualitat de màxima representant de l'ANC. Forcadell ho va agrair i va sortir a fer un emotiu discurs de comiat, amb tot el pavelló dret i aplaudint. Forcadell passa el testimoni i ho fa deixant el procés “de la vera vera vera” de les plebiscitàries del 27 de setembre.

Darrera actualització ( Dilluns, 13 d'abril del 2015 02:00 )