Inici 'on fire'

La Vanguardia en català | 13/09/2015 - 00:00h


Pilar Rahola


En l'inici de les eleccions més importants de la història recent de Catalunya, la qüestió fonamental que es dirimia al principi ja està fora de discussió: aquestes eleccions tenen un caràcter plebiscitari. I no només perquè és la voluntat de dues llistes electorals, sinó perquè la resta de formacions així ho certifiquen. D'independència en parla tothom, especialment aquells que treuen els dimonis a passejar per dibuixar un panorama desolador i àrid, en cas que es creés l'Estat català. És a dir, si bé Junts pel Sí i la CUP consideren que el 27-S és el referèndum que no ens han permès fer, la resta de partits no sols no ho desmenteixen, sinó que carreguen tota la bateria per inocular la por de la separació i mantenir la unitat. És a dir, neguen el dret a la independència, però dediquen tots els seus esforços a atacar aquesta possibilitat. Cosa que és una manera evident de donar-la per ­possible.

En aquesta tessitura, el que prioritza de moment és el soroll a favor i en contra, amb molta declaració altisonant i algun estirabot. A partir d'aquí, cal preguntar-se si continuarà el soroll o hi haurà debats una mica seriosos sobre les bondats i maldats de la independència, encara que el pessimisme preval: com més bones expectatives per a l'independentisme, més nervis, més despropòsits i menys paraules. I té la seva lògica, perquè tothom se la juga: el procés només pot guanyar; i la resta necessiten que el procés perdi, per tenir oxigen. És un blanc i negre que no deixarà espai al gris.