Kerenski

Edició impresa Política | 13/11/2015 - 00:00h

Enric Juliana


Cada època té les seves referèn­cies. En la cultura política clàssica, avui en via d'extinció, el nom de Kerenski ocupa un lloc destacat en el panteó dels homes atropellats per la seva pròpia aventura. Aleksandr Kerenski (1881-1970) va ser un destacat líder radical-democràtic rus que va intentar governar la difícil intersecció entre els partits burgesos, les dues fraccions socialistes (menxevics i bolxevics) i el Soviet de Petrograd, durant la primera fase de la Revolució. El Govern provisional no va aguantar la progressiva desintegració de l'exèrcit rus i Lenin no s'ho va pensar niun minut. Ràpids -"tenim pressa!"- i audaços, els bolxevics es van cruspir Kerenski l'octubre del 1917.

Des d'aleshores, el nom d'aquest demòcrata de bona família que va intentar salvar la vida de la família reial russa és símbol i és advertència. El 1975, Henry Kissinger li va dir a Mario Soares que podia convertir-se en el "Kerenski portuguès", i li va oferir un exili daurat als Estats Units, mentre la CIA preparava la guerra bruta contra el Govern provisional del coronel Vasco Gonçalves, que tenia el suport dels pels comunistes. El socialista Soares es va negar a abandonar Lisboa i finalment va aconseguir, amb el decisiu ajut del socialdemòcrates suecs i alemanys, forçar una evolució pro Comunitat Europea del canvi democràtic a Portugal.

Després del fracàs de la segona votació d'investidura ahir al Parlament de Catalunya, podria dir-se que Artur Mas comença a ser el "Kerenski català". Atrapat a l'interior d'una coalició gairebé paritària amb Esquerra Republicana que li impedeix fer marxa enrere, el president de la Generalitat en funcions es veu obligat a una contínua fuga cap endavant per aconseguir el suport dels fraticelli de la CUP, més devots de l'anticapitalisme franciscà de Pier Paolo Pasolini, que del pensament elèctric de Vladimir Ulianov. En realitat, la CUP és el menys leninista dels partits catalans. Estimen l'assemblea. Desconfien del buró polític.

Sota la consigna "Investidura abans del dia 20!", Mas va oferir ahir sotmetre's a una moció de confiança d'aquí a nou mesos perquè els socialrevolucionaris puguin fer-lo fora si no compleix el programa de "desconnexió". Kerenski, en mans de l'assemblea cupaire. El menxevic Oriol Junqueras assisteix atònit l'escena, mentre calcula de quina manera ERC pot esdevenir el nou partit central del laberint.

No exagerem. Seria millor observar l'embolic des de l'òptica de Borgen , magnífica sèrie de la televisió danesa sobre la política postmoderna en una petita societat de caràcter burgès. La qüestió clau és veure si Mas, tenallat per diverses pors, entre elles el temor a la repetició de les eleccions, està disposat a pagar a la CUP amb un acte de desobediència poc abans 20 del desembre. Desestabilització a canvi d'investidura. Una acció del tipus "com pitjor, millor" (lema suïcida dels comunistes alemanys el 1930), que activaria els dispositius coercitius de l'Estat i regalaria una còmoda majoria electoral a Mariano Rajoy.

Des de la Perspectiva Nevski, carrer principal de Petrograd, Artur Mas està mort. Des de la perspectiva Borgen , deliciós relat del maquiavel·lisme petit burgès, potser seria aconsellable no ­precipitar-se amb els certificats de defunció.