ARTICLES
13 desembre 2015 2.00 h

Cultura de l'empresari

FRANCESC CABANA

Amb el procés sobre la taula –que es mantindrà, passi el que passi– però sense saber-ne el resultat a curt termini, s'ha criticat l'actitud d'alguns empresaris. Personalment, els defenso. En primer lloc, perquè tenen el dret de pensar com vulguin. En segon, perquè tots o gairebé tots tenen consciència que hauran d'estar al costat del govern constituït, sigui quin sigui. Si n'haig de fer una crítica, seria en relació amb el nivell cultural, que és més aviat baix.

He dit i repetit moltes vegades que si Catalunya destaca en alguna cosa és en economia i cultura. En economia, gràcies a una cultura emprenedora ben viva, resultat d'una experiència que té més de dos-cents anys d'existència. En cultura, perquè Catalunya ha demostrat que té grans artistes, grans científics en tecnologies capdavanteres i savis en la majoria de ciències socials.

Una persona de nivell humà i social com és un empresari ha de tenir un interès i uns coneixements culturals. Pot triar entre les arts plàstiques, la literatura, la música, el cinema, el teatre o qualsevol altre de les arts. No em refereixo al fet que de tant en tant vagi al cinema o compri un llibre per Sant Jordi. Tenir coneixement cultural significa entendre el que llegeix, veu o escolta, i aprofundir en el que l'interessa. Potser no cal que sigui un expert, però sí que pugui fer una crítica o parlar cinc minuts seguits sobre la pel·lícula que ha vist, el llibre que ha llegit o l'òpera que ha anat a veure i escoltar.

Un empresari ha de tenir sensibilitat cultural; però, especialment, l'empresari català, en aquests moments. M'explico. Si li agraden les arts plàstiques, ha de saber que Pablo Picasso parlava en català, fins al punt que en una edició de l'Enciclopèdia Britànica el definien com un artista català, nascut a Granada. L'empresari ha de tenir una mínima cultura històrica i saber que el catalanisme polític no ve dels anys de la transició democràtica, sinó de segles enrere. Seria molt demanar –però és cert– que conegués que el Foment del Treball va demanar insistentment al govern espanyol el concert econòmic fa 120 anys, amb els mateixos resultats que el president Mas. L'empresari català hauria de ser capaç de llegir un llibre en la nostra llengua tan bé com un noi o noia de 12 anys, que ha passat per la immersió lingüística a l'escola. Hauria de tenir consciència que si en 150 anys no hi ha hagut un sol president del govern espanyol que fos català, és un fet que indica que les relacions de Catalunya amb el poder polític no són fluides i molt sovint inexistents. De tant en tant l'empresari català ha de dedicar uns minuts a pensar i treure les conseqüències del centralisme de l'Estat, que no és cap dogma i que ni tan sols el Tribunal Constitucional gosaria afirmar que no té alternativa.

Si l'empresari compleix aquestes condicions, que pensi com vulgui políticament. Hi té tot el dret. El que em sap greu és que alguns empresaris tinguin greus dèficits culturals: no són socis de l'Ateneu Barcelonès, no visiten exposicions, no van al teatre assíduament, no tenen un llibre a la seva tauleta de nit i estan convençuts que Txaikovski va ser un revolucionari rus. N'hi ha.