OPINIÓ
XXIRGO@ELPUNTAVUI.CAT - 13 desembre 2016 2.00 h

A LA TRES

El joc dels despropòsits

XEVI XIRGO - XXIRGO@ELPUNTAVUI.CAT
“Voleu dir que l'«operació diàleg» no ens l'hauríem d'aplicar primer a casa nostra?

Això de la CUP, els Mossos, les detencions i el procés és com el joc dels despropòsits. A deu dies de la cimera del Pacte Nacional pel Referèndum, a quatre dies que la presidenta del Parlament hagi d'anar a declarar, i a un mes d'entrar a l'any en què hem de fer un referèndum; en un moment, vaja, en què hauríem d'estar tots eufòrics, resulta –ai las!, un cop més– que JxSí i la CUP es tornen a tirar els plats pel cap per les detencions, ahir, d'uns quants independentistes que el passat 11 de Setembre van cremar fotos del rei. Francament, qui els entengui que els compri. On s'és vist, que a les portes d'un referèndum sí o sí el grup que dóna suport parlamentari al govern demani la dimissió d'un conseller? Un dia d'aquests el TC ens traurà les competències fins i tot per poder respirar, i nosaltres ens estarem barallant a veure qui desobeeix més, qui és més independentista, a veure qui diu la frase més intel·ligent o a veure qui té més seguidors al Twitter. Francament, lamentable. No entenc, sincerament, què fan els Mossos, obrint motu proprio diligències per la crema de les fotos del rei (també podrien haver mirat cap a un altre costat, com fan amb el CAT a les matrícules o altres coses similars), ni entenc tampoc què fa la CUP demanant dimissions del conseller tot plegat perquè els Mossos compleixen una ordre judicial. O és que ara els Mossos han de renunciar a ser policia judicial? Capítols com aquest, francament, des del meu punt de vista són del tot estalviables. Són estalviables les sobreactuacions d'alguns, són estalviables les rèpliques d'alguns, i són estalviables alguns silencis d'alguns altres. I és del tot estalviable des del meu punt de vista –ja ho vaig dir dies enrere– posar els Mossos en el centre de la diana. Ara ja hi han posat els Mossos i ja hi han posat un conseller. Ni que tinguessin raó en algunes coses (que en algunes coses en tenen), em costa d'entendre que l'estratègia bona sigui aquesta de l'embolica que fa fort. Voleu dir que, al pas que anem, l'“operació diàleg” no ens l'hauríem d'aplicar, i de veritat, primer a casa nostra?