Balanç i futur del govern Mas

La Vanguardia en català | 14/01/2015 - 00:00h


ARTUR Mas, president de la Generalitat, anunciarà demà "decisions definitives" sobre el procés sobiranista (probablement, la data de les pròximes eleccions autonòmiques). Aquest va ser el titular que van destacar les cròniques d'urgència després de la roda de premsa convocada ahir pel president per fer balanç de la seva gestió de govern el 2014. Potser no podia ser altrament, ja que l'esmentat procés sobiranista ha estat tema recurrent en el mandat de Mas i continua situat en el centre de la política catalana.

Segons va recordar Mas al principi de la seva intervenció, han començat a registrar-se signes de recuperació econòmica, s'han millorat els rendiments educatius, s'han reforçat les polítiques socials, s'ha treballat per la transparència, etcètera. I, sobretot, s'ha materialitzat el que va qualificar com el principal acord de legislatura: posar les urnes perquè els catalans es pronunciessin, com van fer el 9-N, sobre si volen o no que Catalunya sigui un Estat independent.

Tot i reconèixer que hi ha hagut embolics i confusió, Mas va fer un balanç positiu de la seva gestió al capdavant de la Generalitat. Però, naturalment, no tothom el comparteix. Per a no pocs catalans, l'esmentat balanç hauria pogut ser millor. No ho ha estat, en part, pels rigors de la crisi, la consegüent reducció de recursos disponibles i la política del Govern central, poc o gens empàtica amb determinades aspiracions catalanes. I no ho ha estat, en part, per les prioritats del Govern de la Generalitat. Entre els qui pensen això últim abunden els que lamenten les dificultats de l'esmentat òrgan per assolir acords i pactar pressupostos, com va passar el 2013 i està passant ara. O les avariades relacions amb el Govern central -una responsabilitat compartida pels dos bàndols-, que han impedit avenços en la negociació de les 23 reivindicacions catalanes exposades a Madrid al juliol. O el rosari de reunions, fins ara sense fruit, entre CiU i ERC per acordar llistes i candidatures en un pretès clima d'unitat, que a la pràctica no s'aprecia gaire. O unes finances catalanes que, lluny de millorar, van articulant una relació econòmica amb Madrid més dependent.

Concentrar tants esforços en la qüestió sobiranista, particularment en una conjuntura econòmica que convida a l'optimisme, podria tenir conseqüències lamentables. La més clara, ja tangible, és un estat de permanent incertesa en el qual sembla instal·lada la política del nostre país. I la sensació, molt estesa, que bona part de l'energia del Govern català s'inverteix en l'esmentat procés. Malgrat que l'atenció a les necessitats quotidianes dels ciutadans és prioritària i peremptòria. Malgrat que el temps no s'atura. I malgrat que en una conjuntura com l'actual el més assenyat és unir esforços en favor de la recuperació. Per això, fa falta més responsabilitat, més claredat i més ductilitat en els partits polítics, i menys tacticisme.

D'un govern s'espera en primer lloc que governi, i en segon lloc que ho faci centrant-se en els interessos comuns de tots els ciutadans. S'espera també que redueixi la tensió i eviti el risc de col·lapse en el si de la seva societat. I, en el cas que ens ocupa, s'espera a més a més que sàpiga trobar la data més adient per convocar les eleccions autonòmiques. Perquè, més enllà del balanç presentat ahir i de l'opinió que mereixi a cadascú, és obvi que s'acosten mesos decisius per redreçar el rumb de Catalunya.