Toni Aira

TONI AIRA

Periodista

¿President contra pronòstic?

@toniaira

Fins i tot els socialistes més escèptics amb el seu líder ja no se'l prenen de broma


DISSABTE, 13 DE FEBRER DEL 2016 - 16:26 CET

Fa uns pocs dies, un exdiputat del PP em va dir que em veia més optimista amb Pedro Sánchez que molts companys seus del PSOE. No tenia raó, per dos motius. Primer, perquè fins i tot els socialistes més escèptics amb Sánchez ja no se'l prenen de broma. I segon, perquè no es tracta de ser o no optimista, sinó d'observar el recorregut que ha anat fent el líder del PSOE des que va assumir-ne la secretaria general, i veure'n les opcions si atenem a altres casos similars que l'han precedit. I és que no és la primera vegada que precisament perquè propis i estranys subestimen un líder polític i el donen per mort, aquest agafa forces d'on en teoria no hi eren, sorprèn i acaba imposant-se.

És allò de la tensió narrativa de l'heroi. Allò que trobem en tots els contes clàssics, i també en les seves versions més modernes. El protagonista emergeix com del no-res, fa unes primeres passes enmig d'una espècie de simpatia general, però ràpidament les coses sembla que es torcen, cau en desgràcia i sembla que hagi de morir (en els contes, literalment, en el cas de Sánchez, políticament). I llavors, contra tot pronòstic, per un cop d'audàcia, l'heroi o heroïna del relat acaba sortint-se'n victoriós.

Aquest final feliç no està escrit encara per a Sánchez, però el simple fet que a hores d'ara sigui una opció plausible i amb ell de candidat a la investidura com a president, ja és força més del que li atorgava la majoria fins fa ben poc.

¿Sánchez ha fet grans coses per merèixer el triomf? De moment, bàsicament, resistir i mostrar ganes de sortir-se'n malgrat les moltes i evidents dificultats. Això, d'entrada, ja genera un plus de simpatia entre el comú dels mortals, molt especialment entre aquells que no li tenen feta creu i ratlla d'entrada.

La ràbia gens continguda que Sánchez genera en MarianoRajoy demostra que l'encara president en funcions, amb ell, no pot ni tirar del seu tradicional gest indolent per restar-li importància. Perquè sap que la pot tenir, contra tot pronòstic i trencant amb el guió que semblava estar lligat i ben lligat, per aquelles coses de les inèrcies de la política espanyola, abans i després de les eleccions. El líder que ho va ser per designació digital, tot esperant que caigui la fruita madura, enfront d'aquell que en vol ser el relleu, suant la cansalada i en teoria amb poques opcions. ¿Els temps han canviat? Facin apostes
.