EDITORIALS

Nou xoc entre Unió i CDC


DISSABTE, 14 DE MARÇ DEL 2015

Una vegada més, i ja en són moltes, les (males) relacions entre Unió i Convergència amenacen de provocar l'esclat de la federació. Una vegada més el brot febril té lloc en vigílies d'eleccions municipals. No només es produeix en aquestes dates, però les municipals sempre han pujat el to de la picabaralla perquè és aquí on el repartiment de quotes està menys clar.

¿Estem simplement davant d'un nou episodi d'aquesta recurrent polèmica? En part sí, però en una part més significativa, no. Fa nou mesos aquest diari avançava la decisió de Josep Antoni Duran Lleida de fer un pas enrere, que es concretava en no continuar com a secretari general de CiU i en no repetir com a cap de llista i portaveu de la federació al Congrés quan s'acabés la legislatura. La primera cosa ja s'ha complert, i a la segona li queden mesos. Llavors atribuíem la decisió a «la incomoditat de Duran sobre la forma com el soci principal de CiU condueix el procés sobiranista». Des del mes de juny ha passat una eternitat en termes polítics, i les coses no han millorat. Amb els seus característics jocs semàntics, que en confonen més d'un, CDC manté la proa rumb a la independència. Unió ha posat data -14 de juny- al seu particular dret a decidir si opta per pujar al tren. Per sobre de divergències internes, sembla clar que alguna cosa uneix la militància democristiana. I aquesta cosa és escollir camí sense que sembli que el soci majoritari els empeny. Hi ha qui creu que el guió ja està decidit i que Unió, la majoria dels seus militants, se sumarà al projecte independentista i que Duran farà el definitiu pas enrere. Altres creuen que l'avui líder d'Unió encara no ha dit la seva última paraula i pot concórrer el 27-S amb un projecte propi. Si és així, no sembla que el sobiranisme, i CDC en particular, estiguin per suportar més desercions. Les enquestes -ahir, la del CEO- marquen clarament un reflux del procès, i una Catalunya molt dividida. Això explica que les cúpules de Convergència i d'Unió es reunissin ahir d'urgència per reconduir la situació per enèsima vegada, almenys fins a les municipals.

Finalment, i no menys important, l'hipotètic adéu de Duran i el que ell significa seria també una mala notícia per als que busquen restablir el diàleg per encarrilar el conflicte entre Catalunya i Espanya. Estem sense ponts i sense interlocutors
.