Desmaquillatge electoral

Es tracta d'aconseguir un millor encaix de Catalunya a l'Espanya integrada a la UE, l'OTAN i la globalització

La Vanguardia en català | 14/03/2015 - 00:00h


Francesc Granell


D'uns anys ençà la política catalana ha entrat en la dinàmica de maquillar el nom de les coses.

Per aconseguir el màxim d'adhesions al projecte independentista es parla de dret a decidir, i el Pacte Nacional que l'articula continua reunint-se malgrat que ara tothom ja sap que això del dret a decidir vol maquillar l'expressió independència, que esmentada com a tal rep menys acceptació.

Les tasques del Consell per a la Transició Nacional, recollides en un llibre blanc, s'han presentat com els passos per anar cap a la independència malgrat que no tots els membres del consell estaven d'acord amb aquest enfocament.

Davant el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries que reconeixia que determinades despeses previstes en la llei pressupostària i accions previstes en la llei d'acompanyament desbordaven les competències de la mateixa Generalitat es va procedir a un simple maquillatge sota el nom de plans directors o catàlegs de cara al moment en què es produís la independència.

Les eleccions autonòmiques anticipades del 27 de setembre que haurien de ser això alguns volen convertir-les en plebiscitàries per la independència per superar els obstacles d'inconstitucionalitat plantejats pel Govern espanyol i el Tribunal Constitucional.

Amb les anomenades ambaixades passa el mateix, ja que des del constitucional afany de promocionar exportacions i inversions estrangeres que hi havia ara es passa a voler convertir-les en llances proindependència.

És absurd i escassament aclaridor que vulguem gestionar una democràcia partint de maquillatges i ambivalències.

Abans no hi havia tots aquests maquillatges. Cada cosa es deia pel seu nom. Des del meu alt càrrec en el primer govern de Pujol empenyíem un Estat autonòmic constitucional, quan em vaig inscriure com a soci a Òmnium Cultural era per ajudar la cultura catalana i no per jugar a la independència i el mateix podria dir de la meva subscripció d'accions de l'Avui per al seu llançament, quan vaig coordinar una de les taules de treball del Congrés de Cultura Catalana o quan vaig ser el comissari de l'exposició Catalunya Avui a París.

Alguns creuen que ser un "bon catalanista" ha de significar lluitar per la independència i jo crec que ser un bon catalanista és continuar el camí seguit pel catalanisme fins fa ben poc (vegeu el recent llibre del rector de la Universitat de Lleida, Roberto Fernández: Cataluña y el absolutismo borbónico), és a dir, aconseguir un millor i més respectuós encaix de Catalunya a l'Espanya integrada a la Unió Europea, a l'OTAN i a la globalització.

Deixem-nos d'eufemismes i de maquillatges, perquè, fins i tot sense, ja prou confosos estan els electors de cara a les cites electorals d'aquest 2015.