OPINIÓ
14 març 2019 2.00 h

Malversació sense proves

El judici del procés ha mos­trat en les últi­mes ses­si­ons la poca con­sistència de l’acu­sació per mal­ver­sació de fons en l’orga­nit­zació del referèndum de l’1-O, delicte que imputa als mem­bres del govern de la Gene­ra­li­tat pro­ces­sats. La fis­ca­lia no ha pogut apor­tar pro­ves que l’orga­nit­zació de la con­sulta es pagués amb diner públic, no ha pogut vin­cu­lar la Gene­ra­li­tat amb cap paga­ment o cobra­ment en aquest sen­tit i acu­mula tes­ti­mo­nis que cor­ro­bo­ren aquesta versió, tant de la Gene­ra­li­tat, com de les empre­ses proveïdores, del Diplo­cat i fins i tot de l’exmi­nis­tre Mon­toro, que tot i esforçar-se a dei­xar oberta la pos­si­bi­li­tat no va con­cre­tar res.

Tal com passa amb els delic­tes de rebel·lió i sedició, el relat acu­sa­dor de la mal­ver­sació va més enda­vant del que fets, pro­ves i tes­ti­mo­nis poden veri­fi­car. La fis­ca­lia topa quasi sem­pre amb una de les prin­ci­pals for­ta­le­ses de l’1-O –que és alhora feblesa d’aquesta causa–, com és la impli­cació de la soci­e­tat civil tant des del punt de vista de la mobi­lit­zació per poder exer­cir el dret d’auto­de­ter­mi­nació, com des del suport logístic o difusió neces­sa­ris per a la seva cele­bració, fins i tot quan això ha supo­sat rebre cops de porra, pagar fac­tu­res, no fac­tu­rar fei­nes o ser inves­ti­gat.

El fis­cal té l’obli­gació de gra­tar i pre­gun­tar, però la falta de resul­tats del seu inter­ro­ga­tori va des­ve­lar ahir la seva frus­tració i també la falta d’impar­ci­a­li­tat del tri­bu­nal pre­si­dit pel jutge Marc­hena, que va reac­ci­o­nar d’ofici a les incon­cre­ci­ons o eva­si­ves del res­pon­sa­ble de difusió ins­ti­tu­ci­o­nal de la Gene­ra­li­tat Jaume Mes­tre amb una cele­ri­tat i una con­tundència (el va adver­tir amb el Codi Penal en cas de come­tre fals tes­ti­moni) que no va ni insi­nuar davant les eva­si­ves de l’exmi­nis­tre Zoido i l’exvi­ce­pre­si­denta Sáenz de San­ta­maría.