GEOMETRIA VARIABLE

Joan Tapia

JOAN TAPIA

Periodista

Espanya va malament

@joantapia00

Vivim en una bombolla poc responsable i jutgem insolidaris els alemanys

Espanya va malament

DAVID CASTRO

José María Aznar, en la presentació del seu llibre, el 7 de novembre.


DIMECRES, 13 D'ABRIL DEL 2016 - 22:13 CEST

Em temo que el famós eslògan de José María Aznar –Espanya va bé–tingui nul·la vigència la primavera del 2016. Ni en el pla de la realitat ni en el de la moral col·lectiva. És cert que l’economia torna a créixer amb certa força –més que altres– i que, des de fa dos anys, es torna a crear ocupació, d’acord, això sí, amb la devaluació interna soferta. Era inevitable, encara que té contraindicacions.

Però en gairebé tota la resta el balanç és bastant negatiu. Apuntaré tres assumptes rellevants i (pitjor) simptomàtics. Un, estem a punt de ser la primera democràcia del món que hagi de repetir eleccions perquè els partits no han sigut capaços de treballar els acords i les renúncies necessàries per assolir un pacte que permeti tenir govern. I la culpa no és pas només de la classe política, sinó d’una societat que va desconjuntada, que borda més que no mossega.

És curiós que únicament l’independentista Joan Tardà confiï que la societat espanyola tingui prou força  per evitar el fracàs sonat que suposaria haver de tornar a votar el 26-J.

Però Tardà no parla de la societat en sentit positiu (empresariat, sindicats, mitjans de comunicació, associacions cíviques...), sinó de lobbies. Bé, doncs sembla que ni lobbies, ni la proposta d’últim recurs de Felipe González: que cap dels dos grans partits impedeixi la investidura de l’altre.

Que el PP s’abstingui davant Pedro Sánchez, que avui té 131 diputats a favor seu, o que el PSOE faci el mateix davant el candidat del PP, Mariano Rajoy o un altre. I que després s’hagi de pactar moltes coses al Parlament. A més a més, un dels dos emergents no ha ajudat gens perquè només li interessa la governabilitat per, amb una cinquena part dels vots, imposar les seves discutibles solucions.

Segon assumpte, s’ha tornat a incomplir l’objectiu de dèficit públic. Hem acabat el 2015 amb un dèficit insostenible de 50.000 milions d’euros, el 5% del PIB, quan ens havíem compromès amb Brussel·les al 4,2%, i tenim un deute públic perillós que ja s’acosta al 100% del PIB. La imatge d’un Govern en funcions negociant a Brussel·les un altre ajust inevitable –que tindrà les seves conseqüències negatives– no serà gens edificant. Ni per a la imatge exterior ni per a la nostra moral col·lectiva.

I tres. En moral col·lectiva presentem signes alarmants d’hipocresia. En el recent debat sobre els refugiats, tots els líders, inclòs Rajoy, van expressar reticències a l’acord amb Turquia. Perquè és poc solidari, perquè viola els drets humans o la legalitat internacional, perquè el critiquen amb certa raó organitzacions humanitàries... Bé, això seria positiu si Espanya estigués donant mig exemple, si tingués un expedient una mica presentable. Però passa tot al contrari i les xifres facilitades ahir per la Comissió Europea haurien de fer envermellir la classe política i tota la societat que critica els líders europeus però que no fa absolutament res.

Els països europeus es van comprometre l’agost passat a reassentar 22.500 refugiats de Turquia i noés ho han fet amb 5.657. Molt poc, sí, però Espanya no n’ha reassentat cap. Cero patatero, que diria Aznar. També es van comprometre a reubicar-ne (des d’altres països sobrecarregats com Itàlia i Grècia) 4.516. Només ho han fet amb 1.145. Espanya, amb 18.

Amb aquestes xifres és patètic que Fuenteovejuna s’indigni amb la cancellera alemanya i desqualifiqui l’acord amb Turquia amb l’argument que no és un país segur. Alemanya va acollir l’any passat més d’un milió d’emigrants i Turquia en té 2,3 milions. Aquí ens acostem al cero patatero i a sobre donem lliçons als insolidaris. Espanya no va b
é